Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de física

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
matèria estranya

Física de partícules, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  matèria estranya, n f
  • es  materia extraña, n f
  • fr  matière étrange, n f
  • en  strange matter

Física de partícules, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Matèria d'existència hipotètica formada per l'agrupació d'un nombres similar i suficientment gran de quarks u, quarks d i quarks s.

Nota

  • La matèria estranya podria tenir una massa i unes dimensions que van des de les d'un nucli atòmic mitjà fins a les d'un estel.
matèria fosca

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  matèria fosca, n f
  • es  materia oscura, n f
  • fr  matière noire, n f
  • fr  matière sombre, n f
  • en  dark matter

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Matèria no observada a través de radiació electromagnètica, però l'existència de la qual es pot inferir gràcies als efectes gravitatoris que exerceix.

Nota

  • Diversos indicis i línies argumentals, sovint totalment independents, apunten a l'existència de matèria fosca a l'univers. Aquesta matèria, comparada amb la matèria ordinària que sí que interacciona amb la radiació electromagnètica (i que, per tant, es pot observar), sembla progressivament més abundant a mesura que es consideren escales espacials més grans. S'estima que la matèria fosca representa el 84,5 % de la matèria existent a l'univers o el 26,8 % de la seva massa en tenir en compte l'energia fosca. Si bé l'existència de la matèria fosca sembla ben assentada, actualment se'n debat la possible composició, que podria consistir en petits objectes materials compactes, miniforats negres, partícules subatòmiques més o menys exòtiques no previstes per l'actual model estàndard, o alternatives encara més especulatives.
mecànica celeste

Mecànica, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  mecànica celeste, n f
  • es  mecánica celeste, n f
  • fr  mécanique céleste, n f
  • en  celestial mechanics

Mecànica, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Branca de l'astronomia que es dedica a l'estudi de la interacció gravitatòria entre cossos celestes i a la determinació de les òrbites que segueixen.

Nota

  • La mecànica celeste va començar amb la formulació de les lleis de Kepler del moviment planetari i la teoria de la gravitació universal de Newton. Actualment es beneficia també de l'aplicació de la llei de la relativitat d'Einstein en els casos en què la presència de velocitats o intensitats gravitatòries elevades així ho requereixen. L'evolució dinàmica dels sistemes lligats gravitatòriament necessita sovint la introducció de forces no gravitatòries, com en el cas del moviment dels cometes i dels meteoroides al sistema solar, o quan es tracta d'estudiar sistemes dinàmics amb intercanvi de matèria.
medi interestel·lar

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  medi interestel·lar, n m
  • ca  matèria interestel·lar, n f sin. compl.
  • es  materia interestelar, n f
  • es  medio interestelar, n m
  • fr  milieu interstellaire, n m
  • en  interstellar medium

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Matèria, formada per gas i pols, que hi ha entre els estels.

Nota

  • El medi interestel·lar és el responsable de l'absorció de la radiació i de l'enrogiment dels estels observats des de la Terra. La major part del gas es concentra en grans núvols de gas molecular fred. L'augment de densitat d'aquests núvols com a conseqüència d'ones de xoc o d'ones espirals desencadena mecanismes de formació estel·lar. La resta de medi interestel·lar consisteix en gas atòmic, gas ionitzat, en general per l'acció d'un estel calent proper, i pols. Vegeu també nebulosa.
medi intergalàctic

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  medi intergalàctic, n m
  • es  medio intergaláctico, n m
  • fr  milieu intergalactique, n m
  • en  intergalactic medium

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Contingut físic de l'espai situat entre les galàxies, especialment entre les que formen part d'un mateix cúmul de galàxies.

Nota

  • El medi intergalàctic presenta, en la seva major part, densitats molt petites, de 10 a 100 àtoms per metre cúbic, i temperatures baixes, i és format principalment d'hidrogen en estat atòmic o ionitzat. A l'interior dels cúmuls de galàxies, però, tant la densitat com la temperatura del medi intergalàctic s'incrementen notablement. Si es considera només la matèria normal, la massa total del medi intergalàctic a l'interior dels cúmuls de galàxies supera àmpliament la massa present als mateixos cúmuls en forma de galàxies; s'hi ha d'afegir, també, la matèria fosca present al medi intergalàctic, que es considera igualment concentrada a l'interior dels cúmuls de galàxies.
medi interplanetari

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  medi interplanetari, n m
  • ca  matèria interplanetària, n f sin. compl.
  • es  materia interplanetaria, n f
  • es  medio interplanetario, n m
  • fr  milieu interplanétaire, n m
  • en  interplanetary medium

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Matèria que omple el sistema solar, per on es mouen els planetes, els asteroides, els cometes i altres cossos grans del sistema solar.

Nota

  • El medi interplanetari conté partícules microscòpiques de pols, raigs còsmics, plasma calent que prové del vent solar i camps magnètics. El medi interplanetari omple tota l'àrea d'influència del vent solar. Més enllà ja es considera medi interestel·lar. La temperatura del medi interplanetari és d'aproximadament 100 000 graus. La seva densitat prop de la Terra és de 5 partícules per cm3.
Mercuri

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  Mercuri, n m
  • es  Mercurio, n m
  • fr  Mercure, n m
  • en  Mercury

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Planeta del sistema solar més proper al Sol.

Nota

  • Mercuri té una massa de 3,30 · 1023 kg i un radi de 2 440 km, amb una densitat mitjana de 5 427 kg/m3 i una gravetat a la superfície igual a 0,38 vegades la de la Terra. La distància mitjana al Sol és de 0,38 unitats astronòmiques i l'excentricitat de l'òrbita és de 0,205. El període rotacional és de 58,65 dies, exactament 2/3 del període de translació al voltant del Sol, de 87,97 dies. L'eix de rotació té una inclinació de 2º. La lenta rotació fa que l'aplanament del planeta als pols sigui pràcticament nul. El període sinòdic és de 115,9 dies. L'albedo mitjana de 0,12 dona una temperatura mitjana de superfície de 620 K en el costat de dia i de 100 K en el costat de nit. Mercuri no té atmosfera significativa, i probablement és compost d'un gran nucli ric en ferro, envoltat d'un mantell de silicats. Com que el moment d'inèrcia no es coneix, les grandàries relatives del nucli i del mantell són desconegudes i només es poden estimar a partir de la densitat mitjana. Mercuri no té satèl·lits.
meridià celeste

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  meridià celeste, n m
  • es  meridiano celeste, n m
  • fr  méridien céleste, n m
  • en  celestial meridian

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Cercle màxim de l'esfera celeste que conté els seus dos pols.

Nota

  • El meridià celeste que passa pel zenit i el nadir d'un observador és el meridià de l'observador (o meridià del lloc), i equival a la projecció del corresponent meridià terrestre de l'observador sobre l'esfera celeste.
mes

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  mes, n m
  • es  mes, n m
  • fr  mois, n m
  • en  month

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Interval de temps que triga la Lluna a completar un gir orbital al voltant de la Terra.

Nota

  • Segons quin punt de l'òrbita lunar es prengui com a referència, es consideren diferents tipus de mesos, amb durades també diverses. Si es prenen com a referència els estels llunyans, s'obté el mes sideral; si la referència és el perigeu de l'òrbita lunar, resulta el mes anomalístic; si la referència és el punt vernal, resulta el mes tròpic, i si la referència és la posició de la Lluna respecte al Sol, s'obté la llunació.
mes anomalístic

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  mes anomalístic, n m
  • es  mes anomalístico, n m
  • fr  mois anomalistique, n m
  • en  anomalistic month

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Interval de temps que triga la Lluna a completar un gir orbital al voltant de la Terra, si es pren com a referència el perigeu de la seva òrbita.

Nota

  • Un mes anomalístic té una durada de 27,554 55 dies.