Física de partícules, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca matèria estranya, n f
- es materia extraña, n f
- fr matière étrange, n f
- en strange matter
Física de partícules, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- La matèria estranya podria tenir una massa i unes dimensions que van des de les d'un nucli atòmic mitjà fins a les d'un estel.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca matèria fosca, n f
- es materia oscura, n f
- fr matière noire, n f
- fr matière sombre, n f
- en dark matter
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- Diversos indicis i línies argumentals, sovint totalment independents, apunten a l'existència de matèria fosca a l'univers. Aquesta matèria, comparada amb la matèria ordinària que sí que interacciona amb la radiació electromagnètica (i que, per tant, es pot observar), sembla progressivament més abundant a mesura que es consideren escales espacials més grans. S'estima que la matèria fosca representa el 84,5 % de la matèria existent a l'univers o el 26,8 % de la seva massa en tenir en compte l'energia fosca. Si bé l'existència de la matèria fosca sembla ben assentada, actualment se'n debat la possible composició, que podria consistir en petits objectes materials compactes, miniforats negres, partícules subatòmiques més o menys exòtiques no previstes per l'actual model estàndard, o alternatives encara més especulatives.
Mecànica, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca mecànica celeste, n f
- es mecánica celeste, n f
- fr mécanique céleste, n f
- en celestial mechanics
Mecànica, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- La mecànica celeste va començar amb la formulació de les lleis de Kepler del moviment planetari i la teoria de la gravitació universal de Newton. Actualment es beneficia també de l'aplicació de la llei de la relativitat d'Einstein en els casos en què la presència de velocitats o intensitats gravitatòries elevades així ho requereixen. L'evolució dinàmica dels sistemes lligats gravitatòriament necessita sovint la introducció de forces no gravitatòries, com en el cas del moviment dels cometes i dels meteoroides al sistema solar, o quan es tracta d'estudiar sistemes dinàmics amb intercanvi de matèria.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca medi interestel·lar, n m
- ca matèria interestel·lar, n f sin. compl.
- es materia interestelar, n f
- es medio interestelar, n m
- fr milieu interstellaire, n m
- en interstellar medium
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- El medi interestel·lar és el responsable de l'absorció de la radiació i de l'enrogiment dels estels observats des de la Terra. La major part del gas es concentra en grans núvols de gas molecular fred. L'augment de densitat d'aquests núvols com a conseqüència d'ones de xoc o d'ones espirals desencadena mecanismes de formació estel·lar. La resta de medi interestel·lar consisteix en gas atòmic, gas ionitzat, en general per l'acció d'un estel calent proper, i pols. Vegeu també nebulosa.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca medi intergalàctic, n m
- es medio intergaláctico, n m
- fr milieu intergalactique, n m
- en intergalactic medium
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- El medi intergalàctic presenta, en la seva major part, densitats molt petites, de 10 a 100 àtoms per metre cúbic, i temperatures baixes, i és format principalment d'hidrogen en estat atòmic o ionitzat. A l'interior dels cúmuls de galàxies, però, tant la densitat com la temperatura del medi intergalàctic s'incrementen notablement. Si es considera només la matèria normal, la massa total del medi intergalàctic a l'interior dels cúmuls de galàxies supera àmpliament la massa present als mateixos cúmuls en forma de galàxies; s'hi ha d'afegir, també, la matèria fosca present al medi intergalàctic, que es considera igualment concentrada a l'interior dels cúmuls de galàxies.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca medi interplanetari, n m
- ca matèria interplanetària, n f sin. compl.
- es materia interplanetaria, n f
- es medio interplanetario, n m
- fr milieu interplanétaire, n m
- en interplanetary medium
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- El medi interplanetari conté partícules microscòpiques de pols, raigs còsmics, plasma calent que prové del vent solar i camps magnètics. El medi interplanetari omple tota l'àrea d'influència del vent solar. Més enllà ja es considera medi interestel·lar. La temperatura del medi interplanetari és d'aproximadament 100 000 graus. La seva densitat prop de la Terra és de 5 partícules per cm3.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca Mercuri, n m
- es Mercurio, n m
- fr Mercure, n m
- en Mercury
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- Mercuri té una massa de 3,30 · 1023 kg i un radi de 2 440 km, amb una densitat mitjana de 5 427 kg/m3 i una gravetat a la superfície igual a 0,38 vegades la de la Terra. La distància mitjana al Sol és de 0,38 unitats astronòmiques i l'excentricitat de l'òrbita és de 0,205. El període rotacional és de 58,65 dies, exactament 2/3 del període de translació al voltant del Sol, de 87,97 dies. L'eix de rotació té una inclinació de 2º. La lenta rotació fa que l'aplanament del planeta als pols sigui pràcticament nul. El període sinòdic és de 115,9 dies. L'albedo mitjana de 0,12 dona una temperatura mitjana de superfície de 620 K en el costat de dia i de 100 K en el costat de nit. Mercuri no té atmosfera significativa, i probablement és compost d'un gran nucli ric en ferro, envoltat d'un mantell de silicats. Com que el moment d'inèrcia no es coneix, les grandàries relatives del nucli i del mantell són desconegudes i només es poden estimar a partir de la densitat mitjana. Mercuri no té satèl·lits.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca meridià celeste, n m
- es meridiano celeste, n m
- fr méridien céleste, n m
- en celestial meridian
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- El meridià celeste que passa pel zenit i el nadir d'un observador és el meridià de l'observador (o meridià del lloc), i equival a la projecció del corresponent meridià terrestre de l'observador sobre l'esfera celeste.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca mes, n m
- es mes, n m
- fr mois, n m
- en month
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- Segons quin punt de l'òrbita lunar es prengui com a referència, es consideren diferents tipus de mesos, amb durades també diverses. Si es prenen com a referència els estels llunyans, s'obté el mes sideral; si la referència és el perigeu de l'òrbita lunar, resulta el mes anomalístic; si la referència és el punt vernal, resulta el mes tròpic, i si la referència és la posició de la Lluna respecte al Sol, s'obté la llunació.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca mes anomalístic, n m
- es mes anomalístico, n m
- fr mois anomalistique, n m
- en anomalistic month
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- Un mes anomalístic té una durada de 27,554 55 dies.