Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca elongació, n f
- es elongación, n f
- fr élongation, n f
- en elongation, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- L'elongació té una rellevància especial en el cas de la Lluna, per la seva relació immediata amb les seves fases. També resulta rellevant per a la descripció de les configuracions dels planetes i els cossos menors del sistema solar, especialment per a identificar les èpoques d'invisibilitat (a prop de les conjuncions), de visibilitat òptima (en les oposicions) i altres configuracions planetàries particulars (com la quadratura).
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca energia fosca, n f
- es energía oscura, n f
- fr énergie noire, n f
- fr énergie sombre, n f
- en dark energy, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- La necessitat d'introduir l'energia fosca en els models cosmològics rau en el fet observacional que l'expansió de l'univers s'està accelerant. Mesures recents de la radiació de fons de l'univers mostren que l'univers és quasi pla i que, per tant, la seva densitat de massa i energia és molt propera a una certa quantitat crítica. Així, la massa total de l'univers provindria en un 4,9 % de la matèria ordinària i en un addicional 26,8 % de la matèria fosca, la qual cosa implicaria l'existència d'energia fosca per a explicar el 68,3 % restant. La forma més simple d'interpretar l'energia fosca és com l'energia del buit, és a dir, com l'energia intrínseca que posseeix l'espai.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca epicicle, n m
- es epiciclo, n m
- fr épicycle, n m
- en epicycle, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- 1. El centre de l'epicicle recorre el cercle deferent en un període igual al període sinòdic del planeta. Mentrestant, el planeta va executant girs al voltant del centre de l'epicicle amb una velocitat angular constant. 2. Per als planetes inferiors, el centre de l'epicicle ha de trobar-se permanentment sobre la línia que uneix el Sol amb la Terra; per als planetes superiors, la línia que uneix el centre de l'epicicle amb el planeta ha de ser en tot moment paral·lela a la línia que uneix el Sol amb la Terra.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca època, n f
- es época, n f
- fr époque, n f
- en epoch, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca època de la recombinació, n f
- es época de la recombinación, n f
- fr époque de la recombinaison, n f
- en recombination epoch, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- Poc després de l'època de la recombinació, el fotons es van desacoblar de la matèria i van poder viatjar lliurement. Aquests fotons constitueixen la radiació de fons de l'univers.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca equador celeste, n m
- es ecuador celeste, n m
- fr équateur céleste, n m
- en celestial equator, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- La intersecció de l'equador celeste amb l'esfera celeste defineix un cercle màxim que també rep el nom de equador celeste; es tracta, per tant, de l'extensió de l'equador terrestre a l'esfera celeste.
Física de la Terra i de l'espai > Geofísica, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca equador terrestre, n m
- ca equador, n m sin. compl.
- es ecuador, n m
- es ecuador terrestre, n m
- fr équateur, n m
- fr équateur terrestre, n m
- en equator, n
- en terrestrial equator, n
Física de la Terra i de l'espai > Geofísica, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca equant, n m
- es ecuante, n m
- fr point équant, n m
- en equant point, n
- en punctum aequans, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca equatorial, adj
- es ecuatorial, adj
- fr équatoriale, adj
- en equatorial, adj
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- Les muntures equatorials tenen un gran ús com a suport de telescopis i radiotelescopis, si bé la inclinació dels eixos fa que tinguin grans flexions quan els telescopis i radiotelescopis són molt pesants; en aquests casos, s'opta per muntures altazimutals.
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
- ca equinocci, n m
- ca punt equinoccial, n m sin. compl.
- es equinoccio, n m
- es punto equinoccial, n m
- fr équinoxe, n m
- en equinox, n
Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia
Definició
Nota
- El punt pel qual el Sol passa de l'hemisferi celeste sud al nord és el punt vernal, el qual correspon a l'equinocci de primavera, mentre que el punt diametralment oposat, el punt de Libra, correspon a l'equinocci de tardor.
