Back to top
elongació elongació

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  elongació, n f
  • es  elongación, n f
  • fr  élongation, n f
  • en  elongation, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Distància angular d'un cos celeste respecte al Sol.

Nota

  • L'elongació té una rellevància especial en el cas de la Lluna, per la seva relació immediata amb les seves fases. També resulta rellevant per a la descripció de les configuracions dels planetes i els cossos menors del sistema solar, especialment per a identificar les èpoques d'invisibilitat (a prop de les conjuncions), de visibilitat òptima (en les oposicions) i altres configuracions planetàries particulars (com la quadratura).
energia fosca energia fosca

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  energia fosca, n f
  • es  energía oscura, n f
  • fr  énergie noire, n f
  • fr  énergie sombre, n f
  • en  dark energy, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Forma hipotètica d'energia amb una forta pressió negativa que omple uniformement tot l'espai i tendeix a augmentar la velocitat d'expansió de l'univers.

Nota

  • La necessitat d'introduir l'energia fosca en els models cosmològics rau en el fet observacional que l'expansió de l'univers s'està accelerant. Mesures recents de la radiació de fons de l'univers mostren que l'univers és quasi pla i que, per tant, la seva densitat de massa i energia és molt propera a una certa quantitat crítica. Així, la massa total de l'univers provindria en un 4,9 % de la matèria ordinària i en un addicional 26,8 % de la matèria fosca, la qual cosa implicaria l'existència d'energia fosca per a explicar el 68,3 % restant. La forma més simple d'interpretar l'energia fosca és com l'energia del buit, és a dir, com l'energia intrínseca que posseeix l'espai.
epicicle epicicle

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  epicicle, n m
  • es  epiciclo, n m
  • fr  épicycle, n m
  • en  epicycle, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Cercle secundari sobre el qual es mou un planeta i el centre del qual es desplaça sobre el cercle deferent, segons el model planetari geocèntric de Ptolemeu.

Nota

  • 1. El centre de l'epicicle recorre el cercle deferent en un període igual al període sinòdic del planeta. Mentrestant, el planeta va executant girs al voltant del centre de l'epicicle amb una velocitat angular constant. 2. Per als planetes inferiors, el centre de l'epicicle ha de trobar-se permanentment sobre la línia que uneix el Sol amb la Terra; per als planetes superiors, la línia que uneix el centre de l'epicicle amb el planeta ha de ser en tot moment paral·lela a la línia que uneix el Sol amb la Terra.
època època

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  època, n f
  • es  época, n f
  • fr  époque, n f
  • en  epoch, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Instant que es pren com a referència per a l'especificació dels elements orbitals d'un cos celeste.
època de la recombinació època de la recombinació

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  època de la recombinació, n f
  • es  época de la recombinación, n f
  • fr  époque de la recombinaison, n f
  • en  recombination epoch, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Època de l'univers primitiu, uns 380 000 anys després del Big Bang, en què electrons i protons van combinar-se formant àtoms d'hidrogen elèctricament neutres.

Nota

  • Poc després de l'època de la recombinació, el fotons es van desacoblar de la matèria i van poder viatjar lliurement. Aquests fotons constitueixen la radiació de fons de l'univers.
equador celeste equador celeste

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  equador celeste, n m
  • es  ecuador celeste, n m
  • fr  équateur céleste, n m
  • en  celestial equator, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Pla ortogonal a l'eix de rotació de la Terra que divideix l'esfera celeste en dos hemisferis.

Nota

  • La intersecció de l'equador celeste amb l'esfera celeste defineix un cercle màxim que també rep el nom de equador celeste; es tracta, per tant, de l'extensió de l'equador terrestre a l'esfera celeste.
equador terrestre equador terrestre

Física de la Terra i de l'espai > Geofísica, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  equador terrestre, n m
  • ca  equador, n m sin. compl.
  • es  ecuador, n m
  • es  ecuador terrestre, n m
  • fr  équateur, n m
  • fr  équateur terrestre, n m
  • en  equator, n
  • en  terrestrial equator, n

Física de la Terra i de l'espai > Geofísica, Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Cercle màxim de la superfície terrestre tots els punts del qual equidisten dels dos pols i pertanyen al pla perpendicular a l'eix de rotació de la Terra.
equant equant

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  equant, n m
  • es  ecuante, n m
  • fr  point équant, n m
  • en  equant point, n
  • en  punctum aequans, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Punt respecte al qual un cos celeste o el centre d'un epicicle presenta un moviment angular uniforme, en el model planetari geocèntric de Ptolemeu.
equatorial equatorial

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  equatorial, adj
  • es  ecuatorial, adj
  • fr  équatoriale, adj
  • en  equatorial, adj

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Dit d'un instrument o d'un sistema de coordenades que té un eix orientat en la direcció de l'eix de rotació de la Terra i l'altre eix hi és perpendicular.

Nota

  • Les muntures equatorials tenen un gran ús com a suport de telescopis i radiotelescopis, si bé la inclinació dels eixos fa que tinguin grans flexions quan els telescopis i radiotelescopis són molt pesants; en aquests casos, s'opta per muntures altazimutals.
equinocci equinocci

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

  • ca  equinocci, n m
  • ca  punt equinoccial, n m sin. compl.
  • es  equinoccio, n m
  • es  punto equinoccial, n m
  • fr  équinoxe, n m
  • en  equinox, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició
Cadascun dels dos punts corresponents a la intersecció de l'eclíptica amb l'equador celeste.

Nota

  • El punt pel qual el Sol passa de l'hemisferi celeste sud al nord és el punt vernal, el qual correspon a l'equinocci de primavera, mentre que el punt diametralment oposat, el punt de Libra, correspon a l'equinocci de tardor.