0 CRITERI canvi per desviador o canvi intern?
0 CRITERI canvi per desviador o canvi intern?
13 Ciclisme, 50 Fitxes de criteris
- ca 0 CRITERI canvi per desviador o canvi intern?
13 Ciclisme, 50 Fitxes de criteris
Definició
Tant canvi per desviador com canvi intern (noms masculins) es consideren formes adequades per a designar els tipus de canvis de marxes més habituals en les bicicletes, encara que tenen significats diferents segons el sistema que utilitzin per a variar la relació de transmissió entre el moviment dels pedals i la roda posterior:
- El canvi per desviador és un canvi de marxes situat en l'estructura externa d'una bicicleta, que està format per un o dos desviadors, encarregats de desplaçar lateralment la cadena en sentit ascendent o descendent; el desviador que desplaça la cadena sobre els plats és el desviador de plat, i el desviador que la desplaça sobre els pinyons, el desviador de pinyó.
. L'equivalent castellà és un cambio por desviador; el francès, un changement par dérailleur; l'italià, un cambio per deragliatore, i l'anglès, a derailleur gear system.
- El canvi intern és un canvi de marxes situat a l'interior de l'eix de la roda de darrere d'una bicicleta, que està format per un conjunt de rodes dentades engranades entre elles.
. Els equivalents castellans són un cambio de buje i un cambio interno; el francès, un moyeu à vitesses intégrées; els italians, un cambio al mozzo i un cambio interno al mozzo, i els anglesos, a gear hub, a hub gear, an internal gear hub i an internal hub gear.
- El canvi per desviador és un canvi de marxes situat en l'estructura externa d'una bicicleta, que està format per un o dos desviadors, encarregats de desplaçar lateralment la cadena en sentit ascendent o descendent; el desviador que desplaça la cadena sobre els plats és el desviador de plat, i el desviador que la desplaça sobre els pinyons, el desviador de pinyó.
. L'equivalent castellà és un cambio por desviador; el francès, un changement par dérailleur; l'italià, un cambio per deragliatore, i l'anglès, a derailleur gear system.
- El canvi intern és un canvi de marxes situat a l'interior de l'eix de la roda de darrere d'una bicicleta, que està format per un conjunt de rodes dentades engranades entre elles.
. Els equivalents castellans són un cambio de buje i un cambio interno; el francès, un moyeu à vitesses intégrées; els italians, un cambio al mozzo i un cambio interno al mozzo, i els anglesos, a gear hub, a hub gear, an internal gear hub i an internal hub gear.
Nota
-
1. Amb relació als avantatges i inconvenients de cada tipus de canvi, cal tenir en compte que el canvi per desviador té un nombre de velocitats més gran (en general oscil·len entre 3 i 24, si bé no totes són utilitzables, mentre que el canvi intern en té entre 3 i 14), és més lleuger i és força més econòmic. És, de molt, el canvi més habitual en tota mena de bicicletes i sol ser obligatori en competicions.
Per contra, el canvi intern permet fer canvis més suaus i graduals, fer-los amb la bicicleta parada o a molt baixa velocitat, té un manteniment més baix perquè queda més protegit i fa possible cobrir per complet la cadena. Per tots aquests motius, es troba sobretot en bicicletes urbanes, bicicletes elèctriques i de vegades també en bicicletes de cicloturisme. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de canvi per desviador, desviador, desviador de plat, desviador de pinyó i canvi intern al Cercaterm, i també el document de criteri original, I si canviem de marxa la bicicleta?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/i-canviem-marxa-la-bicicleta).
0 CRITERI ciclisme de sala, ciclisme indoor, Spinning, bicicleta de sala o bicicleta de spinning?
0 CRITERI ciclisme de sala, ciclisme indoor, Spinning, bicicleta de sala o bicicleta de spinning?
04 Gimnàstica, 13 Ciclisme, 50 Fitxes de criteris
- ca 0 CRITERI ciclisme de sala, ciclisme indoor, Spinning, bicicleta de sala o bicicleta de spinning?
04 Gimnàstica, 13 Ciclisme, 50 Fitxes de criteris
Definició
Tant ciclisme de sala (nom masculí) com bicicleta de sala (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *ciclisme indoor , *spinning ni *bicicleta de spinning.
- El ciclisme de sala (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'activitat física practicada sobre una bicicleta de sala, generalment en grup i seguint les indicacions d'un entrenador, que consisteix a variar la intensitat i el ritme del pedaleig i modificar la posició del cos seguint el compàs que marca la música.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva, lingüísticament adequada i transparent.
(2) En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues, basades en l'espai on es practica aquesta activitat.
Ex.: [castellà] ciclismo de interior; [anglès] indoor cycling
(3) L'expressió de sala (o simplement sala) ja s'utilitza en català per a designar activitats esportives que es practiquen en un espai interior.
Ex.: tir de sala [en anglès, indoor archery]; futbol sala; hoquei sala [en anglès, indoor hockey]; ultimate sala [en anglès, indoor ultimate]
(4) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
. En canvi, *ciclisme indoor té el problema de ser una forma híbrida que barreja català i anglès, i *Spinning, tot i ser una forma molt utilitzada, té el problema de ser una marca comercial, percebuda com a tal pels especialistes, que estrictament fa referència a l'activitat patentada per una empresa i impartida per monitors avalats per aquesta mateixa empresa.
. Els equivalents castellans són ciclismo de interior, ciclismo indoor i spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i spinning, i els anglesos, indoor cycling, spinning, stationary cycling i studio cycling.
- Una bicicleta de sala (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una bicicleta estàtica, generalment de funcionament magnètic, proveïda d'una roda d'inèrcia al davant, un sistema de resistència regulable i un fre d'emergència, que s'utilitza per a la pràctica del ciclisme de sala.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma semànticament motivada, ja que és una reducció de *bicicleta de ciclisme de sala.
(2) És una solució anàloga a bicicleta de carretera (utilitzada en ciclisme de carretera) i bicicleta de pista (utilitzada en ciclisme de pista).
. En canvi, *bicicleta de spinning té l'inconvenient d'estar formada sobre Spinning, forma descartada en català per fer referència a l'activitat que es fa amb aquesta bicicleta.
. Els equivalents castellans són bicicleta de ciclismo de interior, bicicleta de ciclismo indoor i bicicleta de spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i vélo de spinning, i els anglesos, group cycling bike, indoor cycling bike, stationary cycling bike i studio cycle.
- El ciclisme de sala (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'activitat física practicada sobre una bicicleta de sala, generalment en grup i seguint les indicacions d'un entrenador, que consisteix a variar la intensitat i el ritme del pedaleig i modificar la posició del cos seguint el compàs que marca la música.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva, lingüísticament adequada i transparent.
(2) En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues, basades en l'espai on es practica aquesta activitat.
Ex.: [castellà] ciclismo de interior; [anglès] indoor cycling
(3) L'expressió de sala (o simplement sala) ja s'utilitza en català per a designar activitats esportives que es practiquen en un espai interior.
Ex.: tir de sala [en anglès, indoor archery]; futbol sala; hoquei sala [en anglès, indoor hockey]; ultimate sala [en anglès, indoor ultimate]
(4) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
. En canvi, *ciclisme indoor té el problema de ser una forma híbrida que barreja català i anglès, i *Spinning, tot i ser una forma molt utilitzada, té el problema de ser una marca comercial, percebuda com a tal pels especialistes, que estrictament fa referència a l'activitat patentada per una empresa i impartida per monitors avalats per aquesta mateixa empresa.
. Els equivalents castellans són ciclismo de interior, ciclismo indoor i spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i spinning, i els anglesos, indoor cycling, spinning, stationary cycling i studio cycling.
- Una bicicleta de sala (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una bicicleta estàtica, generalment de funcionament magnètic, proveïda d'una roda d'inèrcia al davant, un sistema de resistència regulable i un fre d'emergència, que s'utilitza per a la pràctica del ciclisme de sala.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma semànticament motivada, ja que és una reducció de *bicicleta de ciclisme de sala.
(2) És una solució anàloga a bicicleta de carretera (utilitzada en ciclisme de carretera) i bicicleta de pista (utilitzada en ciclisme de pista).
. En canvi, *bicicleta de spinning té l'inconvenient d'estar formada sobre Spinning, forma descartada en català per fer referència a l'activitat que es fa amb aquesta bicicleta.
. Els equivalents castellans són bicicleta de ciclismo de interior, bicicleta de ciclismo indoor i bicicleta de spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i vélo de spinning, i els anglesos, group cycling bike, indoor cycling bike, stationary cycling bike i studio cycle.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat ciclisme d'interior (nom masculí, correspon a l'equivalent anglès indoor cycling) per fer referència a una modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de pinyó fix en una pista coberta rectangular, que té com a disciplines el ciclisme artístic (en anglès, artistic cycling) i el ciclobol (en anglès, cyclo-ball).
-
2. Podeu consultar les fitxes completes de ciclisme de sala i bicicleta de sala al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En forma pedalant al gimnàs, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/forma-pedalant-al-gimnas).
0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?
0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?
13 Ciclisme, 15 Esports de motor > 02 Motociclisme, 50 Fitxes de criteris
- ca 0 CRITERI seient, selló, sellí o sillín?
13 Ciclisme, 15 Esports de motor > 02 Motociclisme, 50 Fitxes de criteris
Definició
Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.
Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu -ó a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)
En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final -í és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser -í i no *-ín.
. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.
Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu -ó a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)
En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final -í és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser -í i no *-ín.
. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.
a rebuf
a rebuf
13 Ciclisme, 15 Esports de motor
- ca a rebuf, adv
- es a estela
- es a rebufo
13 Ciclisme, 15 Esports de motor
Definició
En una posició immediatament a continuació d'un vehicle en moviment per a aprofitar-ne el rebuf, en el transcurs d'una prova.
a roda
a roda
13 Ciclisme, 15 Esports de motor, 26 Esports multidisciplinaris > Triatló
- ca a roda, adv
- es a rueda, adv
13 Ciclisme, 15 Esports de motor, 26 Esports multidisciplinaris > Triatló
Definició
Immediatament a darrere d'un altre vehicle en moviment, en el transcurs d'una prova.
abalisament
abalisament
13 Ciclisme, 17 Esports d'hivern
- ca abalisament, n m
- es balizaje
- fr balisage
- fr jalonnement
- en marking
13 Ciclisme, 17 Esports d'hivern
Definició
Conjunt de dispositius col·locats al llarg d'una pista o d'un recorregut accidentat per a guiar els esportistes i garantir-ne la seguretat.
abraçadora de la tija
abraçadora de la tija
13 Ciclisme
- ca abraçadora de la tija, n f
- es abrazadera para tija de sillín, n f
- fr collier de selle, n m
- fr collier de tige de selle, n m
- it collarino del reggisella, n m
- en seat collar, n
13 Ciclisme
Definició
Peça metàl·lica en forma d'anella incompleta proveïda d'un cargol travesser com a tancament, que se situa al voltant del tub on va la tija del seient per a fixar-la i deixar el seient a l'altura volguda.
aerodinàmic -a
aerodinàmic -a
16 Esports aeris, 13 Ciclisme, 15 Esports de motor
- ca aerodinàmic -a, adj
- es aerodinámico -ca
- fr aérodynamique
- en streamlined
16 Esports aeris, 13 Ciclisme, 15 Esports de motor
Definició
Dit del vehicle o de l'aparell dissenyat amb una forma que li permet reduir la resistència de l'aire al seu desplaçament.
afluixar
afluixar
13 Ciclisme
- ca afluixar, v tr
- es aflojar
- fr ralentir
- en slow down, to
13 Ciclisme
Definició
Disminuir la intensitat de l'esforç de la pedalada.
agrupar-se
agrupar-se
13 Ciclisme
- ca agrupar-se, v intr pron
- es agruparse
- fr grouper, se
- en group, to
13 Ciclisme
Definició
Reunir-se, els corredors, en un mateix grup en un moment determinat de la cursa.
