Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "xerrina" dins totes les àrees temàtiques

diamorfina diamorfina

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  diamorfina, n f
  • ca  diacetilmorfina, n f sin. compl.
  • ca  heroïna, n f sin. compl.
  • es  heroína, n f
  • fr  héroïne, n f
  • en  heroin, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>

Definició
Opioide semisintètic que té propietats sedants i narcòtiques i genera addicció.

Nota

  • La diamorfina va ser emprada a la fi del segle XIX com a analgèsic i antitussigen potent. Inicialment, es va pensar que era útil per a aconseguir la deshabituació de pacients addictes a la morfina, fins que passats uns deu anys es va observar que produeix més addicció que no pas la morfina.
espina cervina espina cervina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina cervina, n f
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  prunelló silvestre, n m alt. sin.
  • ca  ramn, n m alt. sin.
  • ca  ramnus catàrquic, n m alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  espina-cervina, n f var. ling.
  • ca  espino blanc, n m var. ling.
  • ca  prunello silvestre, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus cathartica L.

<Botànica > ramnàcies>

espina cervina espina cervina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina cervina, n f
  • ca  cambró, n m sin. compl.
  • ca  aladern, n m alt. sin.
  • ca  arç, n m alt. sin.
  • ca  garguller, n m alt. sin.
  • ca  prunelló silvestre, n m alt. sin.
  • ca  ramn, n m alt. sin.
  • ca  ramnus catàrquic, n m alt. sin.
  • ca  sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  espina-cervina, n f var. ling.
  • ca  espino blanc, n m var. ling.
  • ca  prunello silvestre, n m var. ling.
  • nc  Rhamnus cathartica L.

<Botànica > ramnàcies>

espina cervina espina cervina

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  espina cervina, n f
  • es  espino cerval

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Arbust espinós (Rhamnus cathartica) de la família de les ramnàcies, que viu a la muntanya mitjana. Els seus fruits contenen emodina, per la qual cosa han estat emprats com a purgant enèrgic.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ferrita, n f
  • es  ferrita

<Química>

ferrita ferrita

<Física > Electricitat > Electromagnetisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA Diccionari d'electromagnetisme. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 135 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-02-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ferrita, n f
  • es  ferrita
  • en  ferrite

<Física > Electricitat > Electromagnetisme>

Definició
Substància ferrimagnètica composta per òxid de ferro trivalent i òxid d'un altre metall divalent.
ferrita ferrita

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  ferrita, n f
  • es  ferrita
  • fr  ferrite
  • en  ferrite

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

ferrita ferrita

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  ferrita, n f
  • es  ferrita
  • en  ferrite

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definició
Substància ferrimagnètica d'estructura cristal·lina composta per òxids de ferro i altres metalls, com ara el níquel o el cobalt. És un material dielèctric que té alhora propietats magnètiques.
filet de vedella i terrina de patata, ceba i formatge de cabra amb reducció de pedro ximenes filet de vedella i terrina de patata, ceba i formatge de cabra amb reducció de pedro ximenes

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  filet de vedella i terrina de patata, ceba i formatge de cabra amb reducció de pedro ximenes
  • es  solomillo de ternera y terrina de patata, cebolla y queso de cabra con reducción de pedrojiménez
  • fr  filet de veau et terrine de pomme de terre, d'oignon et de fromage de chèvre à la réduction de Pedro Ximénez
  • it  filetto di vitello e terrina di patata, cipolla e formaggio di capra con riduzione di Pedro Ximénez
  • en  veal tenderloin and terrine of potato, onion and goat cheese with a reduction of Pedro Ximenez
  • de  Kalbsfilet und Terrine mit Kartoffeln, Zwiebel und Ziegenkäse mit Pedro-Ximenez-Reduktion

<Plats a la carta. Carn>

formigueret muntanyenc formigueret muntanyenc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  formigueret muntanyenc, n m
  • es  hormiguerito serrano
  • fr  grisin des montagnes
  • en  Serra antwren
  • de  Serraameisenfänger
  • nc  Formicivora serrana

<36.007 Ocells > Passeriformes > Tamnofílids>