Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "tronya" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca taronger agre, n m
- ca taronja agra (fruit), n f sin. compl.
- ca aranja (fruit), n f alt. sin.
- ca grill (carpel), n m alt. sin.
- ca naronger, n m alt. sin.
- ca naronja (fruit), n f alt. sin.
- ca poncem, n m alt. sin.
- ca taronger, n m alt. sin.
- ca taronger amarg, n m alt. sin.
- ca taronger bord, n m alt. sin.
- ca taronger de la Xina, n m alt. sin.
- ca taronger de taronges agres, n m alt. sin.
- ca tarongers, n m pl alt. sin.
- ca taronges agres (fruit), n f pl alt. sin.
- ca taronges amargues, n f pl alt. sin.
- ca tarongina, n f alt. sin.
- ca taronja, n f alt. sin.
- ca taronja (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amarga (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja amargant (fruit), n f alt. sin.
- ca taronja del suc roig, n f alt. sin.
- ca taronja agre (fruit), n f var. ling.
- ca taronja de pirinjoni (fruit), n f var. ling.
- ca taronjo (fruit), n m var. ling.
- ca teronja (fruit), n f var. ling.
- ca toronja (fruit), n f var. ling.
- ca tronger agre, n m var. ling.
- ca tronja (fruit), n f var. ling.
- nc Citrus aurantium L.
- nc Citrus vulgaris Risso var. ling.
<Botànica > rutàcies>
Nota
-
1. DIEC2-E recull el nom alamboner per a l'«arbre fruiter, varietat del taronger agre, o híbrid d'aquest i el poncemer».
2. MASCLANS recull, procedents de DCVB-E, els noms taronger de Malta i taronger de sang aplicats a la subsp. haematosarca.
3. En relació amb la denominació taronja de pirinjoni, pirinjoni és un nom alguerès provinent del sard piringioni 'penelló'.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca teranyina, n f
- ca traïnya, n f
- ca tranyina, n f sin. compl.
- ca trinera, n f sin. compl.
- es arte de cerco
- es cerco de jareta
- es manjarda
- es tarañina
- es traína
- es traíña
- fr araignée
<Pesca>
Definició
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca tirony, n m
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tonyina, n f
- ca bacoreta, n f sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca golfàs [jove], n m sin. compl.
- ca golfàs [petit], n m sin. compl.
- ca orqueda, n f sin. compl.
- ca sorra, n f sin. compl.
- ca sorra [ventre], n f sin. compl.
- ca tonyina grossa, n f sin. compl.
- ca tonyineta, n f sin. compl.
- ca tonyineta [juvenil], n f sin. compl.
- ca tonyineta [petit], n f sin. compl.
- ca tonyinola, n f sin. compl.
- ca tonyinola [petit], n f sin. compl.
- ca coraylba [cria], n m var. ling.
- ca golfás [petit], n m var. ling.
- ca tollina, n f var. ling.
- ca tonina, n f var. ling.
- ca tonya, n f var. ling.
- ca tonyí, n m var. ling.
- ca tonyins, n m pl var. ling.
- ca tonyna, n f var. ling.
- ca toñina, n f var. ling.
- ca trenyina, n f var. ling.
- ca tunyina, n f var. ling.
- ca tunyina grossa, n f var. ling.
- ca tunyines, n f pl var. ling.
- ca tunyineta, n f var. ling.
- ca vacoreta, n f var. ling.
- ca zanja, n f var. ling.
- nc Thunnus thynnus
- nc Scomber Thynnus var. ling.
- nc Scomber thynus var. ling.
- nc Thunnus (Thunnus) thynnus var. ling.
- nc Thunnus thynnus thynnus var. ling.
- nc Thynnus vulgaris var. ling.
- es albacora
- es arroaz
- es atuarro
- es atun
- es atún
- es atún fresco
- es atún rojo
- es cachorreta
- es cimarrón
- fr thon rouge
- fr thon rouge du Nord
- it tonno
- it tonno rosso
- pt tùn
- en Atlantic bluefin tuna
- en Atlantic tuna
- en bluefin tuna
- en northern bluefin tuna
- en tunny
- de gewöhnlicher Thunfisch
- de grosser thun
- de grösser Thun
- de nördlicher roter Thun
- de roter Thun
- de Thunfisch
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tonyina, n f
- ca bacoreta, n f sin. compl.
- ca golfàs, n m sin. compl.
- ca golfàs [jove], n m sin. compl.
- ca golfàs [petit], n m sin. compl.
- ca orqueda, n f sin. compl.
- ca sorra, n f sin. compl.
- ca sorra [ventre], n f sin. compl.
- ca tonyina grossa, n f sin. compl.
- ca tonyineta, n f sin. compl.
- ca tonyineta [juvenil], n f sin. compl.
- ca tonyineta [petit], n f sin. compl.
- ca tonyinola, n f sin. compl.
- ca tonyinola [petit], n f sin. compl.
- ca coraylba [cria], n m var. ling.
- ca golfás [petit], n m var. ling.
- ca tollina, n f var. ling.
- ca tonina, n f var. ling.
- ca tonya, n f var. ling.
- ca tonyí, n m var. ling.
- ca tonyins, n m pl var. ling.
- ca tonyna, n f var. ling.
- ca toñina, n f var. ling.
- ca trenyina, n f var. ling.
- ca tunyina, n f var. ling.
- ca tunyina grossa, n f var. ling.
- ca tunyines, n f pl var. ling.
- ca tunyineta, n f var. ling.
- ca vacoreta, n f var. ling.
- ca zanja, n f var. ling.
- nc Thunnus thynnus
- nc Scomber Thynnus var. ling.
- nc Scomber thynus var. ling.
- nc Thunnus (Thunnus) thynnus var. ling.
- nc Thunnus thynnus thynnus var. ling.
- nc Thynnus vulgaris var. ling.
- es albacora
- es arroaz
- es atuarro
- es atun
- es atún
- es atún fresco
- es atún rojo
- es cachorreta
- es cimarrón
- fr thon rouge
- fr thon rouge du Nord
- it tonno
- it tonno rosso
- pt tùn
- en Atlantic bluefin tuna
- en Atlantic tuna
- en bluefin tuna
- en northern bluefin tuna
- en tunny
- de gewöhnlicher Thunfisch
- de grosser thun
- de grösser Thun
- de nördlicher roter Thun
- de roter Thun
- de Thunfisch
<Peixos > Escòmbrids>
<Arts > Arts plàstiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca torricó, n m
- ca tronera, n f sin. compl.
- es garita
- en bartizan
- en watch turret
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca tortuga de closca tova, n f
- ca tortuga tova, n f
- en softshelled turtle
- nc Trionyx sp.
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Definició
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca tortuga tova comuna, n f
- es tortuga de armazón blando
- en Florida softshell
- nc Trionyx ferox
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trínia, n f
- ca trínia glauca, n f alt. sin.
- nc Trinia glauca (L.) Dumort. subsp. glauca
- nc Trinia vulgaris DC. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca trínia, n f
- ca trínia glauca, n f alt. sin.
- nc Trinia glauca (L.) Dumort. subsp. glauca
- nc Trinia vulgaris DC. var. ling.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>