Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "pietós" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca consolva, n f
- ca maimorrà, n m sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca nualós, n m sin. compl.
- ca apagafoc, n m alt. sin.
- ca apagafocs, n m alt. sin.
- ca barba de Júpiter, n f alt. sin.
- ca cebes, n f pl alt. sin.
- ca consolda, n f alt. sin.
- ca consolda de teulada, n f alt. sin.
- ca consolda major, n f alt. sin.
- ca consolda petita, n f alt. sin.
- ca consolva d'arbre, n f alt. sin.
- ca consolva de roca, n f alt. sin.
- ca consolva de teulada, n f alt. sin.
- ca consolva petita, n f alt. sin.
- ca consolves, n f pl alt. sin.
- ca foc, n m alt. sin.
- ca herba de foc, n f alt. sin.
- ca herba de les cremades, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca herba sempreviva, n f alt. sin.
- ca matafoc comú, n m alt. sin.
- ca matafoc de teulada, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca orellana, n f alt. sin.
- ca orellana de paret, n f alt. sin.
- ca orellina, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca pinya de foc, n f alt. sin.
- ca pinyes de foc, n f pl alt. sin.
- ca puntera, n f alt. sin.
- ca sempreviva, n f alt. sin.
- ca semprevives, n f pl alt. sin.
- ca aurellana, n f var. ling.
- ca aurellana de paret, n f var. ling.
- ca consolta, n f var. ling.
- ca matifoc, n m var. ling.
- ca raïms de sapo, n m pl var. ling.
- nc Sempervivum tectorum L.
- nc Sempervivum arvernense Lecoq et Lamotte sin. compl.
- nc Sempervivum erubescens Jord. sin. compl.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïms de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca control semafòric accionat pels vianants, n m
- es control semafórico accionado por los peatones
- fr contrôle de feu commandé par les piétons
- en pedestrian-actuated signal control
- en pedestrian-controlled traffic signal control
- en push-button operated signal control
<Trànsit > Via > Senyalització > Semàfors>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell gros, n m
- ca arròs bord, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca pa de moixó, n m sin. compl.
- ca pa de pastor, n m sin. compl.
- ca perdiueta, n f sin. compl.
- ca pinyons de rata, n m pl sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de paret, n m alt. sin.
- ca call de moix, n m alt. sin.
- ca carn de marge, n f alt. sin.
- ca crespell, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella, n f alt. sin.
- ca crespinells, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca matafoc de teulat, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca mort i viu, n m alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca platanets, n m pl alt. sin.
- ca raïm de bruixa, n m alt. sin.
- ca raïm de gallina, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor bo, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor mascle, n m alt. sin.
- ca raïm de pobre, n m alt. sin.
- ca raïmet de bruixa, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmots, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crispinell, n m var. ling.
- ca crispinilla, n f var. ling.
- ca crospinell, n m var. ling.
- ca cruspinell, n m var. ling.
- ca gapinell, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raimots, n m var. ling.
- ca rimet de pastor, n m var. ling.
- nc Sedum sediforme (Jacq.) Pau
- nc Sedum altissimum Poir. var. ling.
- nc Sedum nicaeense All. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïm de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell gros, n m
- ca arròs bord, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca pa de moixó, n m sin. compl.
- ca pa de pastor, n m sin. compl.
- ca perdiueta, n f sin. compl.
- ca pinyons de rata, n m pl sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de paret, n m alt. sin.
- ca call de moix, n m alt. sin.
- ca carn de marge, n f alt. sin.
- ca crespell, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella, n f alt. sin.
- ca crespinells, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca matafoc de teulat, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca mort i viu, n m alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca platanets, n m pl alt. sin.
- ca raïm de bruixa, n m alt. sin.
- ca raïm de gallina, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor bo, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor mascle, n m alt. sin.
- ca raïm de pobre, n m alt. sin.
- ca raïmet de bruixa, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmots, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crispinell, n m var. ling.
- ca crispinilla, n f var. ling.
- ca crospinell, n m var. ling.
- ca cruspinell, n m var. ling.
- ca gapinell, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raimots, n m var. ling.
- ca rimet de pastor, n m var. ling.
- nc Sedum sediforme (Jacq.) Pau
- nc Sedum altissimum Poir. var. ling.
- nc Sedum nicaeense All. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïm de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall, n f
- ca equiset, n m sin. compl.
- ca herba estanyera, n f sin. compl.
- ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca cabellera de serp, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca herba nuada, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca munta i desmunta, n f alt. sin.
- ca pa de burro, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca coua de caball, n f var. ling.
- ca coua de rossí, n f var. ling.
- ca salnua, n f var. ling.
- nc Equisetum sp. pl.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall, n f
- ca equiset, n m sin. compl.
- ca herba estanyera, n f sin. compl.
- ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca cabellera de serp, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de guineu, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca herba nuada, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca munta i desmunta, n f alt. sin.
- ca pa de burro, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- ca coua de caball, n f var. ling.
- ca coua de rossí, n f var. ling.
- ca salnua, n f var. ling.
- nc Equisetum sp. pl.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
-
1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall grossa, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
- ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca equiset màxim, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum telmateia Ehrh.
- nc Equisetum maximum Lam. var. ling.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua de cavall grossa, n f
- ca asprella, n f alt. sin.
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca besnuga, n f alt. sin.
- ca coa de cavall, n f alt. sin.
- ca coa de cavall gran, n f alt. sin.
- ca coa de cavall grossa, n f alt. sin.
- ca coa de rossí, n f alt. sin.
- ca cua d'egua, n f alt. sin.
- ca cua d'euga, n f alt. sin.
- ca cua de cavall, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de mula, n f alt. sin.
- ca cua de rossí, n f alt. sin.
- ca equiset màxim, n m alt. sin.
- ca herba estanyera, n f alt. sin.
- ca junça de lluquet, n f alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca sangnua, n f alt. sin.
- ca tallapedres de torrent, n f alt. sin.
- ca trencanua, n f alt. sin.
- nc Equisetum telmateia Ehrh.
- nc Equisetum maximum Lam. var. ling.
<Botànica > equisetàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
<Construcció > Urbanisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca de vianants, adj
- es de peatones
- es peatonal
- fr à piétons
- fr piéton
- fr piétonnier
- it pedonale
- en pedestrial
- en pedestrian
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca de vianants, adj
- es de peatones
- es peatonal
- fr à piétons
- fr piéton
- fr piétonnier
- en pedestrial
- en pedestrian
- de Fuβgänger-
- de fuβläufig
<Construcció>
