Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "liderat" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca canal a mitja costa, n m
- es canal a media ladera
- es canal sobre banqueta
<Construcció > Obres públiques>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Bioquímica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2009. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149367_2580_41722_bioquimica.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carbohidrat, n m
- ca glícid, n m
- ca glúcid, n m
- ca hidrat de carboni, n m
- es glúcido, n m
- es hidrato de carbono, n m
- es sacárido, n m
- en carbohydrate, n
- en saccharide, n
<Ciències de la vida > Bioquímica>
<Ciències de la vida > Bioquímica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Bioquímica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2009. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149367_2580_41722_bioquimica.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carbohidrat, n m
- ca glícid, n m
- ca glúcid, n m
- ca hidrat de carboni, n m
- es glúcido, n m
- es hidrato de carbono, n m
- es sacárido, n m
- en carbohydrate, n
- en saccharide, n
<Ciències de la vida > Bioquímica>
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cedir la traça, v prep
- es ceder la huella
- es ceder la pista
- es liberar la huella
- es liberar la pista
- fr céder la piste
- fr libérer la piste
- en give way, to
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>
Definició
Nota
- El verb cedir la traça regeix habitualment la preposició a.
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca cedir la traça, v prep
- es ceder la huella
- es ceder la pista
- es liberar la huella
- es liberar la pista
- fr céder la piste
- fr libérer la piste
- en give way, to
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>
Definició
Nota
- El verb cedir la traça regeix habitualment la preposició a.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cirerer, n m
- ca cirer, n m sin. compl.
- ca cirera (fruit), n f sin. compl.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cireral, n m alt. sin.
- ca cerider, n m var. ling.
- ca cerira (fruit), n f var. ling.
- ca cidera (fruit), n f var. ling.
- ca ciderer, n m var. ling.
- ca cira (fruit), n f var. ling.
- ca cirasera, n f var. ling.
- ca seridoler, n m var. ling.
- nc Prunus avium (L.) L.
- nc Cerasus avium (L.) Moench sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- PELL2000-3 recull les denominacions cirera guinda, guíndola i picota per a "la cirera més tardana, grossa i dura".
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cirerer, n m
- ca cirer, n m sin. compl.
- ca cirera (fruit), n f sin. compl.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cireral, n m alt. sin.
- ca cerider, n m var. ling.
- ca cerira (fruit), n f var. ling.
- ca cidera (fruit), n f var. ling.
- ca ciderer, n m var. ling.
- ca cira (fruit), n f var. ling.
- ca cirasera, n f var. ling.
- ca seridoler, n m var. ling.
- nc Prunus avium (L.) L.
- nc Cerasus avium (L.) Moench sin. compl.
<Botànica > rosàcies>
Nota
- PELL2000-3 recull les denominacions cirera guinda, guíndola i picota per a "la cirera més tardana, grossa i dura".
<Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca citació literal, n f
- ca citació textual, n f
- ca citació directa, n f sin. compl.
- es cita directa, n f
- es cita literal, n f
- es cita textual, n f
- en direct quotation, n
- en quotation, n f
<Biblioteconomia. Documentació > Tractament documental>
Definició
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca competències de lideratge, n f pl
- es competencias de liderazgo, n f pl
- fr compétences de leadership, n f pl
- en leadership competences, n pl
<Recursos humans>
Definició
Nota
- Les competències de lideratge poden incloure habilitats, capacitats, característiques i comportaments de lideratge.
<Política>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca conservadorisme liberal, n m
- es conservadurismo liberal, n m
- fr libéral-conservatisme, n m
- en liberal conservatism, n m
<Política>
Definició
Nota
- El conservadorisme liberal incorpora una visió liberal de la mínima intervenció del govern en l'economia, segons la qual els individus han de ser lliures per participar en el mercat i generar riquesa.
