Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "desidiós" dins totes les àrees temàtiques
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca flux de residus, n m
- es flujo de residuos
- en waste flow
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Tractaments>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca fracció de residus, n f
- es fracción de residuos
- fr fraction de déchets
- en waste fraction
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>
Definició
Nota
- A Catalunya s'han establert cinc fraccions de residus bàsiques per als residus municipals: fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i fracció resta. De vegades, segons el municipi, els envasos lleugers i la fracció resta es recullen junts i constitueixen una única fracció (la fracció inorgànica). La part de residus vegetals de la fracció orgànica, d'altra banda, constitueix la fracció vegetal.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca fracció de residus, n f
- es fracción de residuos
- fr fraction de déchets
- en waste fraction
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus>
Definició
Nota
- A Catalunya s'han establert cinc fraccions de residus bàsiques per als residus municipals: fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i fracció resta. De vegades, segons el municipi, els envasos lleugers i la fracció resta es recullen junts i constitueixen una única fracció (la fracció inorgànica). La part de residus vegetals de la fracció orgànica, d'altra banda, constitueix la fracció vegetal.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fracció de residus, n f
- es fracción de residuos, n f
- fr fraction de déchets, n f
- en waste fraction, n
<Medi ambient > Gestió ambiental>
Definició
Nota
- 1. A Catalunya s'han establert cinc fraccions de residus bàsiques per als residus municipals: fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i fracció resta. De vegades, segons el municipi, els envasos lleugers i la fracció resta es recullen junts i constitueixen una única fracció (la fracció inorgànica). La part de residus vegetals de la fracció orgànica, d'altra banda, constitueix la fracció vegetal.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fracció de residus, n f
- es fracción de residuos, n f
- fr fraction de déchets, n f
- en waste fraction, n
<Medi ambient > Gestió ambiental>
Definició
Nota
- 1. A Catalunya s'han establert cinc fraccions de residus bàsiques per als residus municipals: fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i fracció resta. De vegades, segons el municipi, els envasos lleugers i la fracció resta es recullen junts i constitueixen una única fracció (la fracció inorgànica). La part de residus vegetals de la fracció orgànica, d'altra banda, constitueix la fracció vegetal.
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca fracció de residus, n f
- es fracción de residuos, n f
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Biomassa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca gasificació de residus, n f
- es gasificación de residuos
- fr gazéification de déchets
- en waste gasification
<Indústria > Indústria energètica > Biomassa>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca gestió de residus, n f
- es gestión de residuos
- en waste management
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Tractaments>
Definició
Nota
- La vigilància d'aquestes operacions i la dels llocs de descàrrega després de la seva clausura o tancament es considera també una activitat integrant de la gestió de residus. No és el cas, en canvi, del reciclatge en origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca gestió de residus, n f
- es gestión de residuos
- en waste management
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Tractaments>
Definició
Nota
- La vigilància d'aquestes operacions i la dels llocs de descàrrega després de la seva clausura o tancament es considera també una activitat integrant de la gestió de residus. No és el cas, en canvi, del reciclatge en origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat.
<Dret ambiental>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 14a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2024.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gestió de residus, n f
- ca comercialització de residus, n f sin. compl.
- es comercialización de residuos
- es gestión de residuos
<Dret ambiental>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
-
La normativa catalana sobre gestió de residus està continguda en el Decret legislatiu 1/2009, del 21 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, que defineix el procés en l'article 3.1.d com «la recollida, el transport, l'emmagatzematge, la valorització, la disposició del rebuig i la comercialització dels residus, inclosa la vigilància d'aquestes operacions i la vigilància dels llocs de descàrrega després de llur clausura o tancament. No es considera gestió de residus l'operació de reciclatge en l'origen dels residus que es reincorporen al procés productiu que els ha generat.» D'altra banda, l'ordenament jurídic estatal recull la normativa sobre gestió de residus en la Llei 10/1998, del 21 d'abril, de residus, i en recull la mateixa definició que el Decret legislatiu 1/2009. Ambdues normes enumeren les diverses fases i elements que fan part de la gestió de residus, les quals es descriuen a continuació.
1. RECOLLIDA. L'article 3.2.a del Decret legislatiu 1/2009 defineix la recollida com «l'operació consistent a recollir, classificar o agrupar residus per a transportar-los». L'article 3.ll de la Llei 10/1998 defineix la recollida de la manera següent: «operació que consisteix a recollir, classificar, agrupar o preparar residus perquè siguin tractats».
2. TRANSPORT. L'article 3.2.b del Decret legislatiu 1/2009 defineix el transport com «l'operació de trasllat dels residus des del lloc de recollida fins les plantes de reciclatge, tractament o disposició del rebuig».
3. EMMAGATZEMATGE. L'article 3.2.c del Decret legislatiu 1/2009 defineix l'emmagatzematge com «l'operació de dipòsit temporal dels residus, prèvia a les operacions de reciclatge, tractament o disposició del rebuig». L'article 3.n de la Llei 10/1998 defineix l'emmagatzematge de residus de la manera següent: «el dipòsit temporal de residus, abans de ser valoritzats o eliminats, per temps inferior a dos anys, o a sis mesos si es tracta de residus perillosos, sens perjudici que reglamentàriament s'estableixin terminis inferiors. No s'inclou en aquest concepte el dipòsit temporal de residus en les instal·lacions de producció amb les mateixes finalitats i per períodes de temps inferiors als assenyalats en el paràgraf anterior.»
4. VALORITZACIÓ. L'article 3.1.f del Decret 1/2009 defineix la valorització d'una manera poc exhaustiva, determinant que és «qualsevol dels processos enumerats per l'annex II.B de la Decisió de la Comissió 96/350/CEE, del 24 de maig, per la qual s'adapten els annexos II.A i II.B de la Directiva 75/442/CEE, relativa als residus, i publicats en l'annex 1.B de l'Ordre MAM/304/2002, del 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus». L'article 3.k de la Llei 10/1998 en fa una definició més àmplia: «procediment que permet aprofitar dels recursos que contenen els residus sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que poden causar perjudicis al medi ambient. En tot cas, estan inclosos en aquest concepte els procediments que esmenta l'annex II.B de la Decisió de la Comissió (96/350/CE) de 24 de maig de 1996, així com els que figurin en una llista que, si s'escau, aprovarà el Govern».
5. COMERCIALITZACIÓ. L'article 3.2.d del Decret legislatiu 1/2009 defineix la comercialització com «l'operació de venda o transferència de subproductes i matèries o substàncies recuperades per reincorporar-les al procés productiu».
6. DISPOSICIÓ DEL REBUIG. L'article 3.1.g del Decret legislatiu 1/2009 defineix la disposició del rebuig com «qualsevol dels processos enumerats per l'annex II.A de la Decisió de la Comissió 96/350/CEE i publicats en l'annex 1.A de l'Ordre MAM/304/2002. La Llei 10/1998 en fa una definició més extensa i estableix que és «el procediment adreçat, bé a traslladar els residus o bé a destruir-los, totalment o parcialment, sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que poden causar perjudicis al medi ambient. En tot cas, estan inclosos en aquest concepte els procediments que esmenta l'annex II. A de la Decisió de la Comissió (96/350/CE) de 24 de maig de 1996, així com els que figurin en una llista que, si s'escau, aprovarà el Govern».
A més de les fases descrites anteriorment, són especialment importants les delimitacions legals de les persones productores i les persones posseïdores.
L'article 3.1.b del Decret legislatiu 1/2009 estableix que la persona productora és «qualsevol persona, física o jurídica, l'activitat de la qual produeixi residus com a productor o productora inicial i qualsevol persona, física o jurídica, que efectuï operacions de tractament previ, de barreja o d'altre tipus que ocasionin un canvi de naturalesa o de composició d'aquests residus».
La Llei 10/1998 també defineix les persones productores de residus, i ho fa de la mateixa manera que el Decret legislatiu 1/2009; tan sols afegeix que «també es considera productor l'importador de residus o el que n'adquireix en qualsevol Estat membre de la Unió Europea».
L'article 3.1.c del Decret legislatiu 1/2009 defineix la persona posseïdora de residus com «la persona productora dels residus o la persona física o jurídica que els tingui en possessió i no tingui la condició de gestor o gestora de residus». L'article 3.f de la Llei 10/1998 defineix la persona posseïdora de residus de la mateixa manera.
Els articles 22 i 23 del Decret legislatiu 1/2009 regulen la figura de la persona productora i posseïdora pel que fa a la gestió dels residus. L'article 22.1 disposa el següent: «Les persones productores i posseïdores de residus que no estiguin adscrites a un servei públic de recepció obligatòria poden gestionar directament els residus que generin o posseeixin o bé lliurar-los a una persona gestora autoritzada per a la valorització o la disposició del rebuig dels residus, en les condicions que estableixin aquesta Llei i les disposicions específiques o complementàries que regulin determinades categories de residus.»
L'article 23 estableix les obligacions següents per als posseïdors i els productors de residus: «1. Són obligacions de les persones productores i posseïdores de residus les següents: a) garantir que els residus que generin o posseeixin siguin gestionats d'acord amb les prescripcions d'aquesta Llei; b) fer-se càrrec dels costos de les operacions de gestió dels residus que generin o posseeixin, i c) les altres imposades per aquesta Llei i per les disposicions específiques o complementàries que regulin determinades categories de residus». D'altra banda, estableix el següent: «2. Les persones productores de residus, prenent en consideració els condicionants que imposen els processos de producció actuals i la tecnologia disponible, han de: a) aplicar tecnologies que permetin la reducció de la producció de residus; b) aplicar les tècniques més adequades per eliminar les substàncies perilloses contingudes en els residus. 3. Les persones productores i posseïdores de residus han de facilitar a l'Administració la informació, la inspecció, la presa de mostres i la supervisió que aquesta cregui convenient per assegurar el compliment de les mesures adoptades en aplicació d'aquesta Llei.»
Finalment, és important tenir en compte la prevenció de residus. L'article 3.d de la Llei 10/1998 defineix la prevenció com «el conjunt de mesures destinades a evitar la generació de residus o a aconseguir la reducció d'aquests residus o la de la quantitat de substàncies perilloses o contaminants que hi són presents.
El Decret legislatiu 1/2009 no defineix la prevenció d'una manera explícita, però l'article 65 regula el Consell per a la Prevenció i la Gestió de Residus a Catalunya, que és l'òrgan d'assessorament i de participació del Consell de Direcció de l'Agència de Residus de Catalunya pel que fa a les accions en matèria de prevenció i gestió de residus. L'apartat 3 d'aquest article enumera les funcions del Consell, les quals se li atorguen reglamentàriament. - V. t.: gestor de residus | gestora de residuos n m, f
- V. t.: recollida selectiva n f
