Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bordegàs" dins totes les àrees temàtiques
<Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cornamusa, n f
- ca bot, n m sin. compl.
- ca gaita, n f sin. compl.
- ca manxa borrega, n f sin. compl.
- ca sac de gemecs, n m sin. compl.
- ca xeremies, n f pl sin. compl.
- es cornamusa
- es gaita
- fr cornemuse
- en bagpipe
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>
Nota
- La denominació xeremies és pròpia de Mallorca i Menorca.
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca cornamusa, n f
- ca bot, n m sin. compl.
- ca buna, n f sin. compl.
- ca gaita, n f sin. compl.
- ca manxa borrega, n f sin. compl.
- ca sac de gemecs, n m sin. compl.
- ca xeremies, n f pl sin. compl.
- es cornamusa
- es gaita
- fr cornemuse
- it cornamusa
- en bagpipe
<Instruments musicals > Instruments aeròfons>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correspondència basada en característiques, n f
- ca correspondència de vores, n f
- es correspondencia de bordes
- es correspondencia de imágenes basada en características
- es correspondencia FBM
- en edge matching
- en feature-based matching
- en FBM sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- En la correspondència basada en característiques inicialment s'identifiquen i extreuen els objectes, punts, línies o polígons, utilitzant detectors d'entitats. Posteriorment s'obtenen les propietats de l'àrea veïna mitjançant descriptors o propietats geomètriques dels objectes, com ara forma i posició, com a criteri de semblança per a comparar i associar entitats homòlogues. Els vectors dels descriptors de les dues imatges es fan correspondre i es mesura el grau de correspondència mitjançant la distància euclidiana o la distància de Mahalanobis.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correspondència basada en característiques, n f
- ca correspondència de vores, n f
- es correspondencia de bordes
- es correspondencia de imágenes basada en características
- es correspondencia FBM
- en edge matching
- en feature-based matching
- en FBM sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- En la correspondència basada en característiques inicialment s'identifiquen i extreuen els objectes, punts, línies o polígons, utilitzant detectors d'entitats. Posteriorment s'obtenen les propietats de l'àrea veïna mitjançant descriptors o propietats geomètriques dels objectes, com ara forma i posició, com a criteri de semblança per a comparar i associar entitats homòlogues. Els vectors dels descriptors de les dues imatges es fan correspondre i es mesura el grau de correspondència mitjançant la distància euclidiana o la distància de Mahalanobis.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca correspondència basada en característiques, n f
- ca correspondència de vores, n f
- es correspondencia de bordes
- es correspondencia de imágenes basada en características
- es correspondencia FBM
- en edge matching
- en feature-based matching
- en FBM sigla
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
- En la correspondència basada en característiques inicialment s'identifiquen i extreuen els objectes, punts, línies o polígons, utilitzant detectors d'entitats. Posteriorment s'obtenen les propietats de l'àrea veïna mitjançant descriptors o propietats geomètriques dels objectes, com ara forma i posició, com a criteri de semblança per a comparar i associar entitats homòlogues. Els vectors dels descriptors de les dues imatges es fan correspondre i es mesura el grau de correspondència mitjançant la distància euclidiana o la distància de Mahalanobis.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corretjola borda, n f
- ca corretjola blanca, n f sin. compl.
- ca matacà, n m sin. compl.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola de bou, n f alt. sin.
- ca corretjola de cera, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corretjoles bordes, n f pl alt. sin.
- ca corretjoles de bou, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola borda, n f alt. sin.
- ca corrioles bordes, n f pl alt. sin.
- ca matacà de Montpeller, n m alt. sin.
- ca matagós, n m alt. sin.
- ca corritjola de cera, n f var. ling.
- ca mata-gos, n m var. ling.
- nc Cynanchum acutum L.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca corretjola borda, n f
- ca corretjola blanca, n f sin. compl.
- ca matacà, n m sin. compl.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjola de bou, n f alt. sin.
- ca corretjola de cera, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corretjoles bordes, n f pl alt. sin.
- ca corretjoles de bou, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola borda, n f alt. sin.
- ca corrioles bordes, n f pl alt. sin.
- ca matacà de Montpeller, n m alt. sin.
- ca matagós, n m alt. sin.
- ca corritjola de cera, n f var. ling.
- ca mata-gos, n m var. ling.
- nc Cynanchum acutum L.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cota altíssima, n f
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- nc Anthemis altissima L.
- nc Cota altissima (L.) J. Gay sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cota altíssima, n f
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- nc Anthemis altissima L.
- nc Cota altissima (L.) J. Gay sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca departament d'aliments i begudes, n m
- es departamento de alimentos y bebidas, n m
- es departamento de economato y bodega, n m
- fr service d'aliments et boissons, n m
- en food and beverage department, n
- de Lebensmittelabteilung, n f
<Turisme > Allotjament>
