Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bordegàs" dins totes les àrees temàtiques

relaxació de vores relaxació de vores

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  relaxació de vores, n f
  • es  relajación de bordes
  • en  edge relaxation

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Procediment d'identificació de vores, similar a la llindarització per histèresi, que es duu a terme mitjançant la integració de píxels en funció del context i no només de la seva proximitat o les seves propietats, de manera que contínuament es revalua la classificació realitzada.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
relaxació de vores relaxació de vores

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  relaxació de vores, n f
  • es  relajación de bordes
  • en  edge relaxation

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Procediment d'identificació de vores, similar a la llindarització per histèresi, que es duu a terme mitjançant la integració de píxels en funció del context i no només de la seva proximitat o les seves propietats, de manera que contínuament es revalua la classificació realitzada.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
retallar vores retallar vores

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  retallar vores, v intr
  • es  perfilar bordes
  • es  recortar bordes
  • en  turf edge, to

<Jardineria>

Definició
Tallar els marges d'una gespa, un cop segada, per mitjà de tisores o una màquina retallavores, per tal de perfilar-la.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  babol, n m sin. compl.
  • ca  badabadoc, n m sin. compl.
  • ca  colet, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  lloca, n f sin. compl.
  • ca  paparota, n f sin. compl.
  • ca  paramà, n m sin. compl.
  • ca  pipiripip, n m sin. compl.
  • ca  quiquiriquic, n m sin. compl.
  • ca  babola, n f alt. sin.
  • ca  babols, n m pl alt. sin.
  • ca  badabadocs, n m pl alt. sin.
  • ca  capellà, n m alt. sin.
  • ca  caputxí, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall bord, n m alt. sin.
  • ca  cascall salvatge, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta (flor), n f alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  papaions, n m pl alt. sin.
  • ca  papariu, n m alt. sin.
  • ca  pipiripips, n m pl alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  quequerequecs, n m pl alt. sin.
  • ca  quiquiriquics, n m pl alt. sin.
  • ca  republicans, n m pl alt. sin.
  • ca  rosella comuna, n f alt. sin.
  • ca  rosella vera, n f alt. sin.
  • ca  roseller, n m alt. sin.
  • ca  rosellera, n f alt. sin.
  • ca  roselles, n f pl alt. sin.
  • ca  roselles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  roselleta, n f alt. sin.
  • ca  roses bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  senyora, n f alt. sin.
  • ca  serradella, n f alt. sin.
  • ca  vermelló, n m alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  ababolera, n f var. ling.
  • ca  abacol, n m var. ling.
  • ca  abadollera, n f var. ling.
  • ca  adormidera borda, n f var. ling.
  • ca  amapola, n f var. ling.
  • ca  amapola silvestre, n f var. ling.
  • ca  babebadoc, n m var. ling.
  • ca  cacaraquec, n m var. ling.
  • ca  cararequec, n m var. ling.
  • ca  cocolicó, n m var. ling.
  • ca  coquerecoc, n m var. ling.
  • ca  coquerecocs, n m pl var. ling.
  • ca  curacallo, n m var. ling.
  • ca  gaigallaret, n m var. ling.
  • ca  gall galleret, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallerós, n m var. ling.
  • ca  gallitos, n m pl var. ling.
  • ca  kikerekik, n m var. ling.
  • ca  màpola, n f var. ling.
  • ca  papaiu, n m var. ling.
  • ca  papàriu, n m var. ling.
  • ca  paparola, n f var. ling.
  • ca  paparoles, n f pl var. ling.
  • ca  pavot, n m var. ling.
  • ca  peperepep, n m var. ling.
  • ca  pepiripips, n m pl var. ling.
  • ca  pinipip, n m var. ling.
  • ca  piparapip, n m var. ling.
  • ca  piperepips, n m pl var. ling.
  • ca  pipirip, n m var. ling.
  • ca  piri-piri, n m var. ling.
  • ca  quequerequec, n m var. ling.
  • ca  quicaracoc, n m var. ling.
  • ca  quicaraquic, n m var. ling.
  • ca  quicoraquic, n m var. ling.
  • ca  quiquiric, n m var. ling.
  • ca  quiquiricall, n m var. ling.
  • ca  quiquirics, n m pl var. ling.
  • ca  roella, n f var. ling.
  • ca  roelles, n f pl var. ling.
  • ca  rogelles, n f pl var. ling.
  • ca  roguella, n f var. ling.
  • ca  ronsella, n f var. ling.
  • ca  rovella, n f var. ling.
  • ca  rovelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruella, n f var. ling.
  • ca  ruelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruzelo, n m var. ling.
  • nc  Papaver rhoeas L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
    2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.
rosella rosella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rosella, n f
  • ca  babol, n m sin. compl.
  • ca  badabadoc, n m sin. compl.
  • ca  colet, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  lloca, n f sin. compl.
  • ca  paparota, n f sin. compl.
  • ca  paramà, n m sin. compl.
  • ca  pipiripip, n m sin. compl.
  • ca  quiquiriquic, n m sin. compl.
  • ca  babola, n f alt. sin.
  • ca  babols, n m pl alt. sin.
  • ca  badabadocs, n m pl alt. sin.
  • ca  capellà, n m alt. sin.
  • ca  caputxí, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  cascall bord, n m alt. sin.
  • ca  cascall salvatge, n m alt. sin.
  • ca  gallarets, n m pl alt. sin.
  • ca  gallet, n m alt. sin.
  • ca  gallgallaret, n m alt. sin.
  • ca  galls, n m pl alt. sin.
  • ca  ganfanó, n m alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  monges, n f pl alt. sin.
  • ca  mongeta (flor), n f alt. sin.
  • ca  monja, n f alt. sin.
  • ca  papaions, n m pl alt. sin.
  • ca  papariu, n m alt. sin.
  • ca  pipiripips, n m pl alt. sin.
  • ca  puput, n m/f alt. sin.
  • ca  quequerequecs, n m pl alt. sin.
  • ca  quiquiriquics, n m pl alt. sin.
  • ca  republicans, n m pl alt. sin.
  • ca  rosella comuna, n f alt. sin.
  • ca  rosella vera, n f alt. sin.
  • ca  roseller, n m alt. sin.
  • ca  rosellera, n f alt. sin.
  • ca  roselles, n f pl alt. sin.
  • ca  roselles de camp, n f pl alt. sin.
  • ca  roselleta, n f alt. sin.
  • ca  roses bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  senyora, n f alt. sin.
  • ca  serradella, n f alt. sin.
  • ca  vermelló, n m alt. sin.
  • ca  ababol, n m var. ling.
  • ca  ababolera, n f var. ling.
  • ca  abacol, n m var. ling.
  • ca  abadollera, n f var. ling.
  • ca  adormidera borda, n f var. ling.
  • ca  amapola, n f var. ling.
  • ca  amapola silvestre, n f var. ling.
  • ca  babebadoc, n m var. ling.
  • ca  cacaraquec, n m var. ling.
  • ca  cararequec, n m var. ling.
  • ca  cocolicó, n m var. ling.
  • ca  coquerecoc, n m var. ling.
  • ca  coquerecocs, n m pl var. ling.
  • ca  curacallo, n m var. ling.
  • ca  gaigallaret, n m var. ling.
  • ca  gall galleret, n m var. ling.
  • ca  galleret, n m var. ling.
  • ca  gallerets, n m pl var. ling.
  • ca  gallerós, n m var. ling.
  • ca  gallitos, n m pl var. ling.
  • ca  kikerekik, n m var. ling.
  • ca  màpola, n f var. ling.
  • ca  papaiu, n m var. ling.
  • ca  papàriu, n m var. ling.
  • ca  paparola, n f var. ling.
  • ca  paparoles, n f pl var. ling.
  • ca  pavot, n m var. ling.
  • ca  peperepep, n m var. ling.
  • ca  pepiripips, n m pl var. ling.
  • ca  pinipip, n m var. ling.
  • ca  piparapip, n m var. ling.
  • ca  piperepips, n m pl var. ling.
  • ca  pipirip, n m var. ling.
  • ca  piri-piri, n m var. ling.
  • ca  quequerequec, n m var. ling.
  • ca  quicaracoc, n m var. ling.
  • ca  quicaraquic, n m var. ling.
  • ca  quicoraquic, n m var. ling.
  • ca  quiquiric, n m var. ling.
  • ca  quiquiricall, n m var. ling.
  • ca  quiquirics, n m pl var. ling.
  • ca  roella, n f var. ling.
  • ca  roelles, n f pl var. ling.
  • ca  rogelles, n f pl var. ling.
  • ca  roguella, n f var. ling.
  • ca  ronsella, n f var. ling.
  • ca  rovella, n f var. ling.
  • ca  rovelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruella, n f var. ling.
  • ca  ruelles, n f pl var. ling.
  • ca  ruzelo, n m var. ling.
  • nc  Papaver rhoeas L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull els noms referits a Papaver rhoeas i espècies congèneres afins.
    2. Papaiu i papàriu són noms algueresos provinents del sard (logudorès) pabàriu.
roser de cent fulles roser de cent fulles

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roser de cent fulles, n m
  • ca  cul de matxo, n m alt. sin.
  • ca  rosa, n f alt. sin.
  • ca  rosa borda dels marges (flor), n f alt. sin.
  • ca  rosa de cent cinquanta fulles, n f alt. sin.
  • ca  rosa de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser bord, n m alt. sin.
  • ca  roser de garlanda, n m alt. sin.
  • ca  roser de mal, n m alt. sin.
  • ca  roser de malalt, n m alt. sin.
  • ca  roser de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  roser de te, n m alt. sin.
  • ca  roser dels horts, n m alt. sin.
  • ca  roser doble, n m alt. sin.
  • ca  roser prim, n m alt. sin.
  • ca  roser silvestre, n m alt. sin.
  • ca  roser xinès, n m alt. sin.
  • ca  rosers de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  rosers dels marges, n m pl alt. sin.
  • ca  roses bordes (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  roses de cent fulles (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de marge (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de mil fulles (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de remei (flor), n f pl alt. sin.
  • nc  Rosa ×centifolia L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Aquest tàxon és un híbrid complex de R. gallica L., R. moschata Herm., R. canina L. i R. damascena Mill.
roser de cent fulles roser de cent fulles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roser de cent fulles, n m
  • ca  cul de matxo, n m alt. sin.
  • ca  rosa, n f alt. sin.
  • ca  rosa borda dels marges (flor), n f alt. sin.
  • ca  rosa de cent cinquanta fulles, n f alt. sin.
  • ca  rosa de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser bord, n m alt. sin.
  • ca  roser de garlanda, n m alt. sin.
  • ca  roser de mal, n m alt. sin.
  • ca  roser de malalt, n m alt. sin.
  • ca  roser de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  roser de te, n m alt. sin.
  • ca  roser dels horts, n m alt. sin.
  • ca  roser doble, n m alt. sin.
  • ca  roser prim, n m alt. sin.
  • ca  roser silvestre, n m alt. sin.
  • ca  roser xinès, n m alt. sin.
  • ca  rosers de marge, n m pl alt. sin.
  • ca  rosers dels marges, n m pl alt. sin.
  • ca  roses bordes (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de bosc, n f pl alt. sin.
  • ca  roses de cent fulles (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de marge (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de mil fulles (flor), n f pl alt. sin.
  • ca  roses de remei (flor), n f pl alt. sin.
  • nc  Rosa ×centifolia L.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Aquest tàxon és un híbrid complex de R. gallica L., R. moschata Herm., R. canina L. i R. damascena Mill.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  santjoans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  flor de torpa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó femella, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó pulverulent, n m alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  Sant-Joan, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum pulverulentum Vill.
  • nc  Verbascum floccosum Waldst. et Kit. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

santjoans santjoans

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  santjoans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  flor de torpa, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó femella, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  torpa, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó pulverulent, n m alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  Sant-Joan, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum pulverulentum Vill.
  • nc  Verbascum floccosum Waldst. et Kit. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

sempreviva borda sempreviva borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sempreviva borda, n f
  • ca  flor de mort, n f sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  flor de Santa Llúcia, n f sin. compl.
  • ca  flor de tot l'any, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  ramell, n m sin. compl.
  • ca  ajocaperdius, n m/f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blanca, n f alt. sin.
  • ca  botja de l'era, n f alt. sin.
  • ca  botja de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  botja fematera, n f alt. sin.
  • ca  botja perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de roca, n f alt. sin.
  • ca  camamil·ló, n m alt. sin.
  • ca  capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  cassanella, n f alt. sin.
  • ca  flor de Corpus, n f alt. sin.
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan seca, n f alt. sin.
  • ca  flor de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  flor de Tots Sants, n f alt. sin.
  • ca  flor viva, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flors de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  flors de tot l'any, n f pl alt. sin.
  • ca  herba capsotera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de la capça groga, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  herba del Corpus, n f alt. sin.
  • ca  herba fematera, n f alt. sin.
  • ca  herba florida tot l'any, n f alt. sin.
  • ca  maçanella de penyal, n f alt. sin.
  • ca  maçanelles, n f pl alt. sin.
  • ca  mançanella, n f alt. sin.
  • ca  perpètua, n f alt. sin.
  • ca  perpètua borda, n f alt. sin.
  • ca  perpètua de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  perpètues, n f pl alt. sin.
  • ca  perpètues bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  perpetuïna, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  ramell de Sant Ponç, n m alt. sin.
  • ca  ramell de tot l'any, n m alt. sin.
  • ca  salpassa, n f alt. sin.
  • ca  santjoans, n m pl alt. sin.
  • ca  santperes, n m pl alt. sin.
  • ca  sempreviure, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva boscana, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de camp, n f alt. sin.
  • ca  sempreviva de mont, n f alt. sin.
  • ca  semprevives, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  semprevives d'hivern, n f pl alt. sin.
  • ca  viveta, n f alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  botja femetera, n f var. ling.
  • ca  caçanella, n f var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  camamirla borda, n f var. ling.
  • ca  escaçanella, n f var. ling.
  • ca  herba capçotera, n f var. ling.
  • ca  herba de la capsa groga, n f var. ling.
  • ca  herba femetera, n f var. ling.
  • ca  joca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  jocaperdius, n m/f var. ling.
  • ca  mançanilla, n f var. ling.
  • ca  mançanilla amarga, n f var. ling.
  • ca  mançanilla bastarda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla borde, n f var. ling.
  • ca  mançanilla de muntanya, n f var. ling.
  • ca  mançanilla de pastor, n f var. ling.
  • ca  mançanilla fina, n f var. ling.
  • ca  mançanilla gorda, n f var. ling.
  • ca  mançanilla vera, n f var. ling.
  • ca  mançanilleta, n f var. ling.
  • ca  mansanilla, n f var. ling.
  • ca  mansanilla borda, n f var. ling.
  • ca  siemprevive, n f var. ling.
  • nc  Helichrysum stoechas (L.) Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.