Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bordegàs" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pèsol silvestre, n m
- ca pèsol bord, n m sin. compl.
- ca fesol del Toro, n m alt. sin.
- ca fesols bords, n m pl alt. sin.
- ca guixes bordes, n f pl alt. sin.
- ca llapissots, n m pl alt. sin.
- ca pesolera borda, n f alt. sin.
- ca pesolera de camp, n f alt. sin.
- ca veçots, n m pl alt. sin.
- nc Lathyrus latifolius L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca pa de coca amb pernil de celler
- es pan de coca con jamón de bodega
- fr fougasse au jambon bodega (maturé dans une cave)
- it focaccia con prosciutto de bodega (stagionato in cantina)
- en dough bread with bodega ham (matured in a cellar)
- de Fladenbrot mit Bodega-Schinken (im Weinkeller gereift)
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca panigroc, n m
- ca panicor, n m sin. compl.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca panicors, n m pl alt. sin.
- ca panigroc ver, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bullits, n m pl var. ling.
- ca camamil·la loca, n f var. ling.
- ca manzanilla, n f var. ling.
- ca panicrost, n m var. ling.
- ca panigrog, n m var. ling.
- nc Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca panigroc, n m
- ca panicor, n m sin. compl.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca margarita, n f alt. sin.
- ca panicors, n m pl alt. sin.
- ca panigroc ver, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bullits, n m pl var. ling.
- ca camamil·la loca, n f var. ling.
- ca manzanilla, n f var. ling.
- ca panicrost, n m var. ling.
- ca panigrog, n m var. ling.
- nc Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca pernil de celler
- es jamón de bodega
- fr jambon bodega (maturé dans une cave)
- it prosciutto di bodega (stagionato in cantina)
- en serrano bodega ham (matured in a cellar)
- de Bodega-Schinken (im Weinkeller gereift)
<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>
<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca pernil de celler de Salamanca
- es jamón de bodega de Salamanca
- fr jambon bodega de Salamanca (maturé dans une cave)
- it prosciutto de bodega di Salamanca (stagionato in cantina)
- en serrano bodega ham from Salamanca (matured in a cellar)
- de Serrano Bodega-Schinken aus Salamanca (in Cava gereift)
<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pinya de Sant Joan, n f
- ca cigala, n f sin. compl.
- ca culleres de pastor, n f pl sin. compl.
- ca cullereta, n f sin. compl.
- ca perdiueta, n f sin. compl.
- ca pinyera, n f sin. compl.
- ca angelets, n m pl alt. sin.
- ca capça de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca capceta, n f alt. sin.
- ca capcetes, n f pl alt. sin.
- ca card daurat, n m alt. sin.
- ca card de gallineta, n m alt. sin.
- ca carlinara imperial, n f alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca carxofa de muntanya, n f alt. sin.
- ca carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofeta, n f alt. sin.
- ca carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
- ca carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofetes, n f pl alt. sin.
- ca carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca carxofons bords, n m pl alt. sin.
- ca centàurea pinyera, n f alt. sin.
- ca cigales, n f pl alt. sin.
- ca cullera de pastor, n f alt. sin.
- ca culleres de llautó, n f pl alt. sin.
- ca cullereta de pastor, n f alt. sin.
- ca culleretes, n f pl alt. sin.
- ca escabiosa, n f alt. sin.
- ca escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
- ca escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca escarxofeta, n f alt. sin.
- ca espinavessa, n f alt. sin.
- ca gallines, n f pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca guitarres, n f pl alt. sin.
- ca guitarreta, n f alt. sin.
- ca guitarretes, n f pl alt. sin.
- ca herba de la carxofa, n f alt. sin.
- ca herba de la ronya, n f alt. sin.
- ca herba de mal, n f alt. sin.
- ca herba de ronya, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba dels fics, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca musiqueta, n f alt. sin.
- ca musiquetes, n f pl alt. sin.
- ca nyigo-nyigo, n m alt. sin.
- ca pa de conill, n m alt. sin.
- ca perdiuetes, n f pl alt. sin.
- ca pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
- ca pinyes, n f pl alt. sin.
- ca pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca pinyeta, n f alt. sin.
- ca pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca pinyetes, n f pl alt. sin.
- ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca pinyoner, n m alt. sin.
- ca polla rossa, n f alt. sin.
- ca polles, n f pl alt. sin.
- ca polles rosses, n f pl alt. sin.
- ca polletes, n f pl alt. sin.
- ca polletes rosses, n f pl alt. sin.
- ca pollets, n m pl alt. sin.
- ca capsetes, n f pl var. ling.
- ca cardo santo, n m var. ling.
- ca carxofa per les almorranes, n f var. ling.
- ca carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
- ca carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
- ca centaura pinyera, n f var. ling.
- ca cullera de pastó, n f var. ling.
- ca herba d'almorranes, n f var. ling.
- ca polla rosa, n f var. ling.
- ca polles roses, n f pl var. ling.
- ca polletes roses, n f pl var. ling.
- nc Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
- nc Centaurea conifera L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pinya de Sant Joan, n f
- ca cigala, n f sin. compl.
- ca culleres de pastor, n f pl sin. compl.
- ca cullereta, n f sin. compl.
- ca perdiueta, n f sin. compl.
- ca pinyera, n f sin. compl.
- ca angelets, n m pl alt. sin.
- ca capça de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca capceta, n f alt. sin.
- ca capcetes, n f pl alt. sin.
- ca card daurat, n m alt. sin.
- ca card de gallineta, n m alt. sin.
- ca carlinara imperial, n f alt. sin.
- ca carxofa borda, n f alt. sin.
- ca carxofa de muntanya, n f alt. sin.
- ca carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofeta, n f alt. sin.
- ca carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
- ca carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca carxofetes, n f pl alt. sin.
- ca carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca carxofons bords, n m pl alt. sin.
- ca centàurea pinyera, n f alt. sin.
- ca cigales, n f pl alt. sin.
- ca cullera de pastor, n f alt. sin.
- ca culleres de llautó, n f pl alt. sin.
- ca cullereta de pastor, n f alt. sin.
- ca culleretes, n f pl alt. sin.
- ca escabiosa, n f alt. sin.
- ca escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
- ca escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca escarxofeta, n f alt. sin.
- ca espinavessa, n f alt. sin.
- ca gallines, n f pl alt. sin.
- ca guitarra, n f alt. sin.
- ca guitarres, n f pl alt. sin.
- ca guitarreta, n f alt. sin.
- ca guitarretes, n f pl alt. sin.
- ca herba de la carxofa, n f alt. sin.
- ca herba de la ronya, n f alt. sin.
- ca herba de mal, n f alt. sin.
- ca herba de ronya, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba dels fics, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca musiqueta, n f alt. sin.
- ca musiquetes, n f pl alt. sin.
- ca nyigo-nyigo, n m alt. sin.
- ca pa de conill, n m alt. sin.
- ca perdiuetes, n f pl alt. sin.
- ca pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
- ca pinyes, n f pl alt. sin.
- ca pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca pinyeta, n f alt. sin.
- ca pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
- ca pinyetes, n f pl alt. sin.
- ca pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
- ca pinyoner, n m alt. sin.
- ca polla rossa, n f alt. sin.
- ca polles, n f pl alt. sin.
- ca polles rosses, n f pl alt. sin.
- ca polletes, n f pl alt. sin.
- ca polletes rosses, n f pl alt. sin.
- ca pollets, n m pl alt. sin.
- ca capsetes, n f pl var. ling.
- ca cardo santo, n m var. ling.
- ca carxofa per les almorranes, n f var. ling.
- ca carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
- ca carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
- ca centaura pinyera, n f var. ling.
- ca cullera de pastó, n f var. ling.
- ca herba d'almorranes, n f var. ling.
- ca polla rosa, n f var. ling.
- ca polles roses, n f pl var. ling.
- ca polletes roses, n f pl var. ling.
- nc Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
- nc Centaurea conifera L. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pomera borda, n f
- ca poma borda (fruit), n f alt. sin.
- ca pomer bord, n m alt. sin.
- ca pomera mosquina, n f alt. sin.
- ca pomera salvatge, n f alt. sin.
- ca pomera silvestre, n f alt. sin.
- ca pomes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca pomes de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- nc Pyrus malus L. subsp. sylvestris (L.) Ehrh.
- nc Malus sylvestris Mill. sin. compl.
- nc Pyrus acerba (Mérat) Lej. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pomera borda, n f
- ca poma borda (fruit), n f alt. sin.
- ca pomer bord, n m alt. sin.
- ca pomera mosquina, n f alt. sin.
- ca pomera salvatge, n f alt. sin.
- ca pomera silvestre, n f alt. sin.
- ca pomes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
- ca pomes de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
- nc Pyrus malus L. subsp. sylvestris (L.) Ehrh.
- nc Malus sylvestris Mill. sin. compl.
- nc Pyrus acerba (Mérat) Lej. var. ling.
<Botànica > rosàcies>