Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bordegàs" dins totes les àrees temàtiques

pèsol silvestre pèsol silvestre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pèsol silvestre, n m
  • ca  pèsol bord, n m sin. compl.
  • ca  fesol del Toro, n m alt. sin.
  • ca  fesols bords, n m pl alt. sin.
  • ca  guixes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapissots, n m pl alt. sin.
  • ca  pesolera borda, n f alt. sin.
  • ca  pesolera de camp, n f alt. sin.
  • ca  veçots, n m pl alt. sin.
  • nc  Lathyrus latifolius L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

pa de coca amb pernil de celler pa de coca amb pernil de celler

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pa de coca amb pernil de celler
  • es  pan de coca con jamón de bodega
  • fr  fougasse au jambon bodega (maturé dans une cave)
  • it  focaccia con prosciutto de bodega (stagionato in cantina)
  • en  dough bread with bodega ham (matured in a cellar)
  • de  Fladenbrot mit Bodega-Schinken (im Weinkeller gereift)

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bullits, n m pl var. ling.
  • ca  camamil·la loca, n f var. ling.
  • ca  manzanilla, n f var. ling.
  • ca  panicrost, n m var. ling.
  • ca  panigrog, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
panigroc panigroc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  panigroc, n m
  • ca  panicor, n m sin. compl.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  panicors, n m pl alt. sin.
  • ca  panigroc ver, n m alt. sin.
  • ca  bolits, n m pl var. ling.
  • ca  bullits, n m pl var. ling.
  • ca  camamil·la loca, n f var. ling.
  • ca  manzanilla, n f var. ling.
  • ca  panicrost, n m var. ling.
  • ca  panigrog, n m var. ling.
  • nc  Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
pernil de celler pernil de celler

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pernil de celler
  • es  jamón de bodega
  • fr  jambon bodega (maturé dans une cave)
  • it  prosciutto di bodega (stagionato in cantina)
  • en  serrano bodega ham (matured in a cellar)
  • de  Bodega-Schinken (im Weinkeller gereift)

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>

pernil de celler de Salamanca pernil de celler de Salamanca

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pernil de celler de Salamanca
  • es  jamón de bodega de Salamanca
  • fr  jambon bodega de Salamanca (maturé dans une cave)
  • it  prosciutto de bodega di Salamanca (stagionato in cantina)
  • en  serrano bodega ham from Salamanca (matured in a cellar)
  • de  Serrano Bodega-Schinken aus Salamanca (in Cava gereift)

<Plats a la carta. Embotits, carns fredes i patés>

pinya de Sant Joan pinya de Sant Joan

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pinya de Sant Joan, n f
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  culleres de pastor, n f pl sin. compl.
  • ca  cullereta, n f sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyera, n f sin. compl.
  • ca  angelets, n m pl alt. sin.
  • ca  capça de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  capceta, n f alt. sin.
  • ca  capcetes, n f pl alt. sin.
  • ca  card daurat, n m alt. sin.
  • ca  card de gallineta, n m alt. sin.
  • ca  carlinara imperial, n f alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofetes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea pinyera, n f alt. sin.
  • ca  cigales, n f pl alt. sin.
  • ca  cullera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleres de llautó, n f pl alt. sin.
  • ca  cullereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleretes, n f pl alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  escarxofeta, n f alt. sin.
  • ca  espinavessa, n f alt. sin.
  • ca  gallines, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  guitarres, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarreta, n f alt. sin.
  • ca  guitarretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la carxofa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fics, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  musiqueta, n f alt. sin.
  • ca  musiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  nyigo-nyigo, n m alt. sin.
  • ca  pa de conill, n m alt. sin.
  • ca  perdiuetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
  • ca  pinyes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyeta, n f alt. sin.
  • ca  pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyoner, n m alt. sin.
  • ca  polla rossa, n f alt. sin.
  • ca  polles, n f pl alt. sin.
  • ca  polles rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  pollets, n m pl alt. sin.
  • ca  capsetes, n f pl var. ling.
  • ca  cardo santo, n m var. ling.
  • ca  carxofa per les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
  • ca  centaura pinyera, n f var. ling.
  • ca  cullera de pastó, n f var. ling.
  • ca  herba d'almorranes, n f var. ling.
  • ca  polla rosa, n f var. ling.
  • ca  polles roses, n f pl var. ling.
  • ca  polletes roses, n f pl var. ling.
  • nc  Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  • nc  Centaurea conifera L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

pinya de Sant Joan pinya de Sant Joan

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pinya de Sant Joan, n f
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  culleres de pastor, n f pl sin. compl.
  • ca  cullereta, n f sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyera, n f sin. compl.
  • ca  angelets, n m pl alt. sin.
  • ca  capça de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  capceta, n f alt. sin.
  • ca  capcetes, n f pl alt. sin.
  • ca  card daurat, n m alt. sin.
  • ca  card de gallineta, n m alt. sin.
  • ca  carlinara imperial, n f alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofetes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea pinyera, n f alt. sin.
  • ca  cigales, n f pl alt. sin.
  • ca  cullera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleres de llautó, n f pl alt. sin.
  • ca  cullereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleretes, n f pl alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  escarxofeta, n f alt. sin.
  • ca  espinavessa, n f alt. sin.
  • ca  gallines, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  guitarres, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarreta, n f alt. sin.
  • ca  guitarretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la carxofa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fics, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  musiqueta, n f alt. sin.
  • ca  musiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  nyigo-nyigo, n m alt. sin.
  • ca  pa de conill, n m alt. sin.
  • ca  perdiuetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
  • ca  pinyes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyeta, n f alt. sin.
  • ca  pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyoner, n m alt. sin.
  • ca  polla rossa, n f alt. sin.
  • ca  polles, n f pl alt. sin.
  • ca  polles rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  pollets, n m pl alt. sin.
  • ca  capsetes, n f pl var. ling.
  • ca  cardo santo, n m var. ling.
  • ca  carxofa per les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
  • ca  centaura pinyera, n f var. ling.
  • ca  cullera de pastó, n f var. ling.
  • ca  herba d'almorranes, n f var. ling.
  • ca  polla rosa, n f var. ling.
  • ca  polles roses, n f pl var. ling.
  • ca  polletes roses, n f pl var. ling.
  • nc  Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  • nc  Centaurea conifera L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

pomera borda pomera borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pomera borda, n f
  • ca  poma borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer bord, n m alt. sin.
  • ca  pomera mosquina, n f alt. sin.
  • ca  pomera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  pomera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  pomes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pomes de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Pyrus malus L. subsp. sylvestris (L.) Ehrh.
  • nc  Malus sylvestris Mill. sin. compl.
  • nc  Pyrus acerba (Mérat) Lej. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

pomera borda pomera borda

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pomera borda, n f
  • ca  poma borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer bord, n m alt. sin.
  • ca  pomera mosquina, n f alt. sin.
  • ca  pomera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  pomera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  pomes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pomes de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Pyrus malus L. subsp. sylvestris (L.) Ehrh.
  • nc  Malus sylvestris Mill. sin. compl.
  • nc  Pyrus acerba (Mérat) Lej. var. ling.

<Botànica > rosàcies>