Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bordegàs" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grataculs, n m pl
- ca roser, n m alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca roser de bosc, n m alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca roser tomentós, n m alt. sin.
- ca roses bordes, n f pl alt. sin.
- nc Rosa tomentosa Sm.
<Botànica > rosàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grataculs, n m pl
- ca roser, n m alt. sin.
- ca roser bord, n m alt. sin.
- ca roser de bosc, n m alt. sin.
- ca roser de pastor, n m alt. sin.
- ca roser tomentós, n m alt. sin.
- ca roses bordes, n f pl alt. sin.
- nc Rosa tomentosa Sm.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de boligs, n f
- ca bolig, n m sin. compl.
- ca anacicle valencià, n m alt. sin.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botonets, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panigroc, n m alt. sin.
- ca panigroc valencià, n m alt. sin.
- ca ull de bou, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bolitx, n m var. ling.
- ca moixino bord, n m var. ling.
- nc Anacyclus valentinus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de boligs, n f
- ca bolig, n m sin. compl.
- ca anacicle valencià, n m alt. sin.
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botonets, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca margarida borda, n f alt. sin.
- ca margarides bordes, n f pl alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panigroc, n m alt. sin.
- ca panigroc valencià, n m alt. sin.
- ca ull de bou, n m alt. sin.
- ca bolits, n m pl var. ling.
- ca bolitx, n m var. ling.
- ca moixino bord, n m var. ling.
- nc Anacyclus valentinus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba negra, n f
- ca escabiosa, n f alt. sin.
- ca escabiosa boscana, n f alt. sin.
- ca escabiosa negra, n f alt. sin.
- ca orelles de llebre, n f pl alt. sin.
- ca viudes bordes de bosc, n f pl alt. sin.
- ca escapiosa, n f var. ling.
- ca escopiosa, n f var. ling.
- nc Knautia dipsacifolia Kreuzer
- nc Scabiosa dipsacifolia Host sin. compl.
- nc Knautia sylvatica (L.) Duby p.p. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba negra, n f
- ca escabiosa, n f alt. sin.
- ca escabiosa boscana, n f alt. sin.
- ca escabiosa negra, n f alt. sin.
- ca orelles de llebre, n f pl alt. sin.
- ca viudes bordes de bosc, n f pl alt. sin.
- ca escapiosa, n f var. ling.
- ca escopiosa, n f var. ling.
- nc Knautia dipsacifolia Kreuzer
- nc Scabiosa dipsacifolia Host sin. compl.
- nc Knautia sylvatica (L.) Duby p.p. var. ling.
<Botànica > dipsacàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herbacol, n f
- ca card, n m sin. compl.
- ca card coler, n m sin. compl.
- ca card comú, n m sin. compl.
- ca card d'herba, n m sin. compl.
- ca card de formatjar, n m sin. compl.
- ca cardigot, n m sin. compl.
- ca cardolera, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca colera, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca herba carxofera, n f sin. compl.
- ca herba de formatjar, n f sin. compl.
- ca herba presonera, n f sin. compl.
- ca presonera, n f sin. compl.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca card de formatger, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card escarxofer, n m alt. sin.
- ca card formatger, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardiguera, n f alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
- ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
- ca carxofera de presó, n f alt. sin.
- ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
- ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
- ca escard de formatjar, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- ca escardasses, n f pl alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofa borda, n f alt. sin.
- ca escarxofera borda, n f alt. sin.
- ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
- ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
- ca formatger, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
- ca herba de card, n f alt. sin.
- ca herba del quall, n f alt. sin.
- ca herba escarxofera, n f alt. sin.
- ca penca, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca presoneres, n f pl alt. sin.
- ca presora, n f alt. sin.
- ca carcolé, n m var. ling.
- ca card del terreno, n m var. ling.
- ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
- ca cardo de penca, n m var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca empreoneres, n f pl var. ling.
- ca gardureu, n m var. ling.
- ca herba col, n f var. ling.
- ca herba coler, n f var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- ca preó, n f var. ling.
- ca preonera, n f var. ling.
- ca preoneres, n f pl var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca pressó, n f var. ling.
- nc Cynara cardunculus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herbacol, n f
- ca card, n m sin. compl.
- ca card coler, n m sin. compl.
- ca card comú, n m sin. compl.
- ca card d'herba, n m sin. compl.
- ca card de formatjar, n m sin. compl.
- ca cardigot, n m sin. compl.
- ca cardolera, n f sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca colera, n f sin. compl.
- ca corona de frare, n f sin. compl.
- ca herba carxofera, n f sin. compl.
- ca herba de formatjar, n f sin. compl.
- ca herba presonera, n f sin. compl.
- ca presonera, n f sin. compl.
- ca card bord, n m alt. sin.
- ca card de formatger, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card escarxofer, n m alt. sin.
- ca card formatger, n m alt. sin.
- ca cardet, n m alt. sin.
- ca cardiguera, n f alt. sin.
- ca carxofa, n f alt. sin.
- ca carxofera borda, n f alt. sin.
- ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
- ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
- ca carxofera de presó, n f alt. sin.
- ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
- ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
- ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
- ca escard de formatjar, n m alt. sin.
- ca escardassa, n f alt. sin.
- ca escardasses, n f pl alt. sin.
- ca escardots, n m pl alt. sin.
- ca escarxofa, n f alt. sin.
- ca escarxofa borda, n f alt. sin.
- ca escarxofera borda, n f alt. sin.
- ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
- ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
- ca formatger, n m alt. sin.
- ca herba colera, n f alt. sin.
- ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
- ca herba de card, n f alt. sin.
- ca herba del quall, n f alt. sin.
- ca herba escarxofera, n f alt. sin.
- ca penca, n f alt. sin.
- ca penquera, n f alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca presoneres, n f pl alt. sin.
- ca presora, n f alt. sin.
- ca carcolé, n m var. ling.
- ca card del terreno, n m var. ling.
- ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
- ca cardo de penca, n m var. ling.
- ca cats, n m pl var. ling.
- ca empreoneres, n f pl var. ling.
- ca gardureu, n m var. ling.
- ca herba col, n f var. ling.
- ca herba coler, n f var. ling.
- ca herba-col, n f var. ling.
- ca preó, n f var. ling.
- ca preonera, n f var. ling.
- ca preoneres, n f pl var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca pressó, n f var. ling.
- nc Cynara cardunculus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
-
1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca imatge de vores, n f
- es imagen de bordes
- en edge image
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca imatge de vores, n f
- es imagen de bordes
- en edge image
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
