Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "ashaninca" dins totes les àrees temàtiques

aixanti

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aixanti
ca aixanti twi sin. compl.
ca asante sin. compl.
ar أيشانتية
cy Ashanti
cy Asante sin. compl.
cy Ashanti sin. compl.
cy Ashanti twi sin. compl.
de Asante
de Asante Twi sin. compl.
de Asanti sin. compl.
de Aschanti sin. compl.
de Ashante sin. compl.
de Ashanti sin. compl.
en Asante
en Asante Twi sin. compl.
en Ashanti sin. compl.
en Ashanti Twi sin. compl.
es asante
es asante twi sin. compl.
es ashanti sin. compl.
es ashanti twi sin. compl.
eu ashantiera
eu aixanti twi sin. compl.
eu asante sin. compl.
eu ashanti sin. compl.
eu ashanti twi sin. compl.
fr ashanti
fr achanti sin. compl.
fr achanti twi sin. compl.
fr asante sin. compl.
fr ashanti twi sin. compl.
gl axanti
gl asante sin. compl.
gl ashanti sin. compl.
gl ashanti twi sin. compl.
gl axanti twi sin. compl.
gn asante
gn aixanti twi sin. compl.
gn ashanti sin. compl.
gn ashanti twi sin. compl.
it ashanti
it asante sin. compl.
it ascianti sin. compl.
it ashanti twi sin. compl.
ja アシャンティ語
nl Ashanti
nl Aixanti Twi sin. compl.
nl Asante sin. compl.
nl Ashanti sin. compl.
nl Ashanti Twi sin. compl.
pt ashanti
pt asante sin. compl.
pt ashanti twi sin. compl.
ru Ашанти
ru Асанте sin. compl.
ru Ашанти-тви sin. compl.
ru Ашанти-чви sin. compl.
zh 阿散蒂语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Kwa>, <Àfrica > Ghana>

Definició

L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. Bona part de les comunitats àkans coneix l'estàndard aixanti twi.

L'aixanti twi, varietat estàndard de l'aixanti, és conegut i emprat com a segona llengua per bona part de la població de Ghana, parlants d'altres llengües àkans; sovint se l'anomena simplement twi. Una altra varietat estàndard emprada al país és l'akwapem twi.

Abans de l'època colonial, els aixantis van forjar la confederació aixanti, un imperi amb molta influència a la zona. La rivalitat entre els aixantis i els fantis (un altre grup akan veí) es manté durant la colonització portuguesa, britànica i holandesa.

alberginiera

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alberginiera, n f
ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
ca albergínia, n f alt. sin.
ca aguarginyera, n f var. ling.
ca albargenya (fruit), n f var. ling.
ca albargina, n f var. ling.
ca albargina (fruit), n f var. ling.
ca albarginera, n f var. ling.
ca albargínia, n f var. ling.
ca albargínia (fruit), n f var. ling.
ca albarginiera, n f var. ling.
ca albarginya (fruit), n f var. ling.
ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
ca albergina, n f var. ling.
ca albergina (fruit), n f var. ling.
ca alberginera, n f var. ling.
ca alberginyera, n f var. ling.
ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
ca arbasiniera, n f var. ling.
ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarginguera, n f var. ling.
ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarziniera, n f var. ling.
ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
ca asbergini (fruit), n f var. ling.
ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
ca aubarginiera, n f var. ling.
ca auberginera, n f var. ling.
ca aubergínia, n f var. ling.
ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
ca auberginiera, n f var. ling.
ca auberginya (fruit), n f var. ling.
ca auberginyera, n f var. ling.
ca balginya (fruit), n f var. ling.
ca balginyera, n f var. ling.
ca bargina (fruit), n f var. ling.
ca barginera, n f var. ling.
ca bargingera, n f var. ling.
ca bargínia (fruit), n f var. ling.
ca barginier, n m var. ling.
ca barginiera, n f var. ling.
ca barginja (fruit), n f var. ling.
ca barzínia (fruit), n f var. ling.
ca basínia (fruit), n f var. ling.
ca basinier, n m var. ling.
ca basiniera, n f var. ling.
ca basinió (fruit), n m var. ling.
ca bassínia (fruit), n f var. ling.
ca bassiniera, n f var. ling.
ca bergínia, n f var. ling.
ca berginiera, n f var. ling.
ca esbarginyera, n f var. ling.
ca esbergínia, n f var. ling.
ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
ca esberginiera, n f var. ling.
ca oberginiera, n f var. ling.
ca obreginiera, n f var. ling.
ca obresiniera, n f var. ling.
ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
ca verginya, n f var. ling.
nc Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».

alberginiera

<Ciències de la vida>

ca alberginiera, n f
ca albergínia (fruit), n f sin. compl.
ca albergínia, n f alt. sin.
ca aguarginyera, n f var. ling.
ca albargenya (fruit), n f var. ling.
ca albargina, n f var. ling.
ca albargina (fruit), n f var. ling.
ca albarginera, n f var. ling.
ca albargínia, n f var. ling.
ca albargínia (fruit), n f var. ling.
ca albarginiera, n f var. ling.
ca albarginya (fruit), n f var. ling.
ca albarzínia (fruit), n f var. ling.
ca albergina, n f var. ling.
ca albergina (fruit), n f var. ling.
ca alberginera, n f var. ling.
ca alberginyera, n f var. ling.
ca arbasínia (fruit), n f var. ling.
ca arbasiniera, n f var. ling.
ca asbacínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarginguera, n f var. ling.
ca asbarzènia (fruit), n f var. ling.
ca asbarzínia (fruit), n f var. ling.
ca asbarziniera, n f var. ling.
ca asbazínia (fruit), n f var. ling.
ca asbergini (fruit), n f var. ling.
ca asbergínia (fruit), n f var. ling.
ca aubarginiera, n f var. ling.
ca auberginera, n f var. ling.
ca aubergínia, n f var. ling.
ca aubergínia (fruit), n f var. ling.
ca auberginiera, n f var. ling.
ca auberginya (fruit), n f var. ling.
ca auberginyera, n f var. ling.
ca balginya (fruit), n f var. ling.
ca balginyera, n f var. ling.
ca bargina (fruit), n f var. ling.
ca barginera, n f var. ling.
ca bargingera, n f var. ling.
ca bargínia (fruit), n f var. ling.
ca barginier, n m var. ling.
ca barginiera, n f var. ling.
ca barginja (fruit), n f var. ling.
ca barzínia (fruit), n f var. ling.
ca basínia (fruit), n f var. ling.
ca basinier, n m var. ling.
ca basiniera, n f var. ling.
ca basinió (fruit), n m var. ling.
ca bassínia (fruit), n f var. ling.
ca bassiniera, n f var. ling.
ca bergínia, n f var. ling.
ca berginiera, n f var. ling.
ca esbarginyera, n f var. ling.
ca esbergínia, n f var. ling.
ca esbergínia (fruit), n f var. ling.
ca esberginiera, n f var. ling.
ca oberginiera, n f var. ling.
ca obreginiera, n f var. ling.
ca obresiniera, n f var. ling.
ca ubergènia (fruit), n f var. ling.
ca ubergínia (fruit), n f var. ling.
ca ubregínia (fruit), n f var. ling.
ca verginya, n f var. ling.
nc Solanum melongena L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

PELL2000-3 recull la denominació basinió per als «fruits de la varietat rodona».

asheninca

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca asheninca
ca ashéninga
ca asheninka sin. compl.
ca campa sin. compl.
cod acininka
cod atsiri
ar أشينينكوية
cy Asheninca
cy Asheninka sin. compl.
cy Campa sin. compl.
de Ashéninca
de Asheninka sin. compl.
de Ashennica sin. compl.
de Campa sin. compl.
en Asheninca
en Asheninka sin. compl.
en Campa sin. compl.
es asheninca
es asheninka sin. compl.
es campa sin. compl.
eu asheninkera
eu asheninka sin. compl.
eu campa sin. compl.
fr asheninca
fr asheninka sin. compl.
fr campa sin. compl.
gl asheninca
gl asheninka sin. compl.
gl campa sin. compl.
gn acheninka
gn asheninka sin. compl.
gn kampa sin. compl.
it asheninca
it asheninka sin. compl.
it campa sin. compl.
it kampa sin. compl.
ja アシェニンカ語
ja カンパ語 sin. compl.
nl Asheninca
nl Asheninka sin. compl.
nl Campa sin. compl.
pt asheninca
pt asheninka sin. compl.
pt campa sin. compl.
ru Ашенинка
ru Кампа sin. compl.
ru Ашенинга sin. compl.
sw Asheninca
sw Asheninka sin. compl.
sw Campa sin. compl.
tmh Tacininkat
zh 阿舍尼卡
zh 卡姆帕 sin. compl.
zh 阿舍尼科 sin. compl.

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Perú>

Definició

La frontera lingüística i ètnica entre els ashaninca i el asheninca no és gaire clara.

La gran majoria dels asheninka viu a la vall del riu Pichis. Alguns autors expliquen que els de l'alt Perené, del Pichis i de l'Ucayali formen un subgrup que s'autodenomina ashíninka.

Segons fonts de l'any 1991, a causa de la guerra entre Sendero Luminoso i l'exèrcit peruà, uns 500 campa es van haver de refugiar al Brasil.

asianista

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca asianista, n m, f
en Asianist, n

Definició

Persona experta en la història, l'art i la cultura asiàtiques.

Euprymna tasmanica

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca Euprymna tasmanica
en Southern dumpling squid
nc Euprymna tasmanica

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Nota

Per a aquest terme no hi ha proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.

rata inca dels aixaninques

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca rata inca dels aixaninques, n f
es rata inca de los Asháninka, n f
fr abrocome ashaninka, n m
en Ashaninka inca rat, n
de Asháninka-Inkaratte, n f
nc Cuscomys ashaninka

<Mamífers > Rosegadors > Abrocòmids>

rata inca dels aixaninques

<Zoologia > Mamífers>

ca rata inca dels aixaninques, n f
es rata inca de los Asháninka, n f
fr abrocome ashaninka, n m
en Ashaninka inca rat, n
de Asháninka-Inkaratte, n f
nc Cuscomys ashaninka

<Mamífers > Rosegadors > Abrocòmids>

ratolí d'erm dels aixaninques

<Ciències de la vida>

ca ratolí d'erm dels aixaninques, n m
es ratón de erial de los Asháninkas, n m
fr thomasomys de Luna, n m
en Ashaninka oldfield mouse, n
de Asháninka-Páramomaus, n f
nc Thomasomys onkiro

<Mamífers > Rosegadors > Cricètids>

ratolí d'erm dels aixaninques

<Zoologia > Mamífers>

ca ratolí d'erm dels aixaninques, n m
es ratón de erial de los Asháninkas, n m
fr thomasomys de Luna, n m
en Ashaninka oldfield mouse, n
de Asháninka-Páramomaus, n f
nc Thomasomys onkiro

<Mamífers > Rosegadors > Cricètids>