Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "Toixó" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell gros, n m
- ca arròs bord, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca pa de moixó, n m sin. compl.
- ca pa de pastor, n m sin. compl.
- ca perdiueta, n f sin. compl.
- ca pinyons de rata, n m pl sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de paret, n m alt. sin.
- ca call de moix, n m alt. sin.
- ca carn de marge, n f alt. sin.
- ca crespell, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella, n f alt. sin.
- ca crespinells, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca matafoc de teulat, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca mort i viu, n m alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca platanets, n m pl alt. sin.
- ca raïm de bruixa, n m alt. sin.
- ca raïm de gallina, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor bo, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor mascle, n m alt. sin.
- ca raïm de pobre, n m alt. sin.
- ca raïmet de bruixa, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmots, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crispinell, n m var. ling.
- ca crispinilla, n f var. ling.
- ca crospinell, n m var. ling.
- ca cruspinell, n m var. ling.
- ca gapinell, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raimots, n m var. ling.
- ca rimet de pastor, n m var. ling.
- nc Sedum sediforme (Jacq.) Pau
- nc Sedum altissimum Poir. var. ling.
- nc Sedum nicaeense All. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïm de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca crespinell gros, n m
- ca arròs bord, n m sin. compl.
- ca arròs de pardal, n m sin. compl.
- ca pa de moixó, n m sin. compl.
- ca pa de pastor, n m sin. compl.
- ca perdiueta, n f sin. compl.
- ca pinyons de rata, n m pl sin. compl.
- ca arròs, n m alt. sin.
- ca arròs de paret, n m alt. sin.
- ca call de moix, n m alt. sin.
- ca carn de marge, n f alt. sin.
- ca crespell, n m alt. sin.
- ca crespinell, n m alt. sin.
- ca crespinella, n f alt. sin.
- ca crespinells, n m pl alt. sin.
- ca herba de Sant Pere, n f alt. sin.
- ca herba puntera, n f alt. sin.
- ca matafoc de teulat, n m alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca mort i viu, n m alt. sin.
- ca pinet, n m alt. sin.
- ca pinets, n m pl alt. sin.
- ca platanets, n m pl alt. sin.
- ca raïm de bruixa, n m alt. sin.
- ca raïm de gallina, n m alt. sin.
- ca raïm de gat, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor bo, n m alt. sin.
- ca raïm de pastor mascle, n m alt. sin.
- ca raïm de pobre, n m alt. sin.
- ca raïmet de bruixa, n m alt. sin.
- ca raïmet de pastor, n m alt. sin.
- ca raïmots, n m pl alt. sin.
- ca raïms de llop, n m pl alt. sin.
- ca ungla de gat, n f alt. sin.
- ca caspinell, n m var. ling.
- ca crispinell, n m var. ling.
- ca crispinilla, n f var. ling.
- ca crospinell, n m var. ling.
- ca cruspinell, n m var. ling.
- ca gapinell, n m var. ling.
- ca raïm de sapo, n m var. ling.
- ca raimet de pastor, n m var. ling.
- ca raimots, n m var. ling.
- ca rimet de pastor, n m var. ling.
- nc Sedum sediforme (Jacq.) Pau
- nc Sedum altissimum Poir. var. ling.
- nc Sedum nicaeense All. var. ling.
<Botànica > crassulàcies>
Nota
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïm de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ham del núm.15, n m
- ca totxo, n m sin. compl.
<Pesca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de moixó, n f
- ca llapó de mar, n m alt. sin.
- ca peu de fotja, n m alt. sin.
- ca rúpia, n f alt. sin.
- ca rúpia marítima, n f alt. sin.
- ca peu de fotxa, n m var. ling.
- ca rúppia marítima, n f var. ling.
- nc Ruppia maritima L.
- nc Ruppia rostellata W.D.J. Koch ex Rchb. var. ling.
<Botànica > rupiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de moixó, n f
- ca llapó de mar, n m alt. sin.
- ca peu de fotja, n m alt. sin.
- ca rúpia, n f alt. sin.
- ca rúpia marítima, n f alt. sin.
- ca peu de fotxa, n m var. ling.
- ca rúppia marítima, n f var. ling.
- nc Ruppia maritima L.
- nc Ruppia rostellata W.D.J. Koch ex Rchb. var. ling.
<Botànica > rupiàcies>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca joell, n m
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca jovell, n m sin. compl.
- ca moixó, n m sin. compl.
- ca moixonet, n m sin. compl.
- ca xanguet, n m sin. compl.
- ca xanquet, n m sin. compl.
- es chirrete
- es pejerrey
- fr joël
- en Mediterranean sandsmelt
- nc Atherina (Hepsetia) boyeri
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca joell, n m
- ca ase, n m sin. compl.
- ca asenet, n m sin. compl.
- ca aseta, n f sin. compl.
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca magenca, n f sin. compl.
- ca moixó, n m sin. compl.
- ca moixó [petit], n m sin. compl.
- ca moixonet, n m sin. compl.
- ca moixonet [petit], n m sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca peix de mar, n m sin. compl.
- ca peix sense sang, n m sin. compl.
- ca peix sense sang [jove], n m sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca sardinyola, n f sin. compl.
- ca serclet, n m sin. compl.
- ca serclet [petit], n m sin. compl.
- ca xanguet, n m sin. compl.
- ca xanguet [menut], n m sin. compl.
- ca xuclet, n m sin. compl.
- ca asa, n m var. ling.
- ca cabessuda, n f var. ling.
- ca checlet, n m var. ling.
- ca chirrete, n m var. ling.
- ca geclet [petit], n m var. ling.
- ca jeclet, n m var. ling.
- ca jovell, n m var. ling.
- ca juclet, n m var. ling.
- ca juell, n m var. ling.
- ca kabot, n m var. ling.
- ca mangenca, n f var. ling.
- ca morralla, n m var. ling.
- ca muixó, n m var. ling.
- ca muxó, n m var. ling.
- ca sarclet, n m var. ling.
- ca seclet, n m var. ling.
- ca sesclet, n m var. ling.
- ca xanquet, n m var. ling.
- ca xasclet, n m var. ling.
- ca xeclet, n m var. ling.
- ca xesclet, n m var. ling.
- nc Atherina boyeri
- nc Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
- nc Atherina mochon var. ling.
- es abichon
- es abichón
- es chirrete
- es morralla
- es peje rey
- es pejerrey
- fr joel
- fr joël
- en big-scale sand smelt
- en Mediterranean sandsmelt
<Peixos > Aterínids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca joell, n m
- ca ase, n m sin. compl.
- ca asenet, n m sin. compl.
- ca aseta, n f sin. compl.
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca magenca, n f sin. compl.
- ca moixó, n m sin. compl.
- ca moixó [petit], n m sin. compl.
- ca moixonet, n m sin. compl.
- ca moixonet [petit], n m sin. compl.
- ca patoia, n f sin. compl.
- ca peix de mar, n m sin. compl.
- ca peix sense sang, n m sin. compl.
- ca peix sense sang [jove], n m sin. compl.
- ca sardineta, n f sin. compl.
- ca sardinyola, n f sin. compl.
- ca serclet, n m sin. compl.
- ca serclet [petit], n m sin. compl.
- ca xanguet, n m sin. compl.
- ca xanguet [menut], n m sin. compl.
- ca xuclet, n m sin. compl.
- ca asa, n m var. ling.
- ca cabessuda, n f var. ling.
- ca checlet, n m var. ling.
- ca chirrete, n m var. ling.
- ca geclet [petit], n m var. ling.
- ca jeclet, n m var. ling.
- ca jovell, n m var. ling.
- ca juclet, n m var. ling.
- ca juell, n m var. ling.
- ca kabot, n m var. ling.
- ca mangenca, n f var. ling.
- ca morralla, n m var. ling.
- ca muixó, n m var. ling.
- ca muxó, n m var. ling.
- ca sarclet, n m var. ling.
- ca seclet, n m var. ling.
- ca sesclet, n m var. ling.
- ca xanquet, n m var. ling.
- ca xasclet, n m var. ling.
- ca xeclet, n m var. ling.
- ca xesclet, n m var. ling.
- nc Atherina boyeri
- nc Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
- nc Atherina mochon var. ling.
- es abichon
- es abichón
- es chirrete
- es morralla
- es peje rey
- es pejerrey
- fr joel
- fr joël
- en big-scale sand smelt
- en Mediterranean sandsmelt
<Peixos > Aterínids>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca maó calat, n m
- ca totxo calat, n m
- es ladrillo perforado
- fr brique perforée
- fr brique trouée
- en perforated brick
- de gelochter Backstein
- de Lochziegel
<Construcció>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca maó foradat, n m
- ca totxo buit, n m
- ca totxo foradat, n m
- es ladrillo hueco
- fr brique creuse
- en hollow brick
- de Hohlstein
- de Hohlziegel
<Construcció>
